En planificar un projecte, és crucial iniciar amb una justificació fundada. Aquesta justificació ha de derivar de l’anàlisi de la realitat en què el projecte s’ha de desenvolupar, la qual s’efectua mitjançant tècniques de diagnosi.
Les tècniques de diagnosi són instruments que ajuden a contextualitzar i justificar l’acció de l’associació de manera que aquestes s’adeqüin millor a l’entorn i es dirigeixin amb més precisió, coneixement i consciència de la realitat que es pretén transformar.
Per tant, una bona diagnosi no es limita únicament a recopilar dades sociodemogràfiques o acumular una gran quantitat de dades, sinó a aquella que ens possibilita justificar millor el projecte mitjançant una diagnosi precisa del context en què s’ha d’implementar. A tall d’exemple, aquesta pot començar amb entrevistes exploratòries a figures clau.
Amb les tècniques de diagnosi es tracta d’identificar les problemàtiques i dificultats actuals i reals del col·lectiu beneficiari, i no pas els possibles, potencials o futurs problemes. A més, aquestes tècniques ens permetran detectar no només aquelles mancances i problemàtiques, sinó també tenir una mirada general i precisa de la realitat de l’associació i el seu entorn.
Índex
La diagnosi, un espai de consens
La participació pot ser una bona eina per aproximar-se al coneixement de la realitat i per implicar els diferents agents com a subjectes actius i protagonistes de l’acció transformadora, així com per incrementar el seu compromís un cop es desenvolupi l’acció.
Les persones involucrades han de poder incidir en el procés de presa de decisions de tot allò que afecta les seves vides i, per això, és important entendre que la participació no consisteix en un moment puntual, sinó que és un procés d’aprenentatge que només es pot entendre amb la pràctica participativa al llarg del temps.
Recull de tècniques
A continuació s’exposen diverses tècniques de diagnosi que ens poden servir per fer una anàlisi de realitat sobre la qual volem actuar una vegada planifiquem els nostres projectes. Cada una té les seves singularitats, les seves potencialitats i les seves mancances. No es tracta doncs de recórrer sempre a la mateixa, sinó de combinar-les entre elles i usar aquelles més adequades en funció del moment i situació.
1. Arbre de problemes
Ens ajuda a estructurar les idees, ja que el seu propòsit és localitzar el problema central que es pretén abordar. Això permet identificar les causes, les conseqüències i les possibles solucions davant d’una problemàtica. Per a més informació sobre aquesta tècnica, podeu consultar l’article ‘Arbre dels problemes: una eina de diagnosi de la realitat’ (CRAJ).
2. Model Canvas
Permet analitzar tots els aspectes clau que tenen relació amb el principal valor (o missió) de la nostra entitat i tots els agents i àmbits implicats en aquest. És un model d’anàlisi que s’utilitza en l’àmbit empresarial, però que la seva estructura pot ser adaptada a l’àmbit social. Per a més informació sobre aquesta tècnica, visiteu l’article ‘El model Canvas: una eina per a la planificació estratègica‘ (CRAJ).
3. Sociograma
El sociograma és una representació gràfica que permet analitzar els agents involucrats en un projecte. Aquesta eina resumeix les característiques dels actors claus que participen en els processos del projecte i ajuda a identificar els seus interessos, percepcions, i recursos disponibles.
A través d’aquesta eina, es pot avaluar la viabilitat del projecte considerant els acords, els interessos dels involucrats i la satisfacció de les seves expectatives. Aquesta eina proporciona una visió global dels actors claus i dels factors que poden influir en el desenvolupament del projecte. A més, destaquen la importància de la comunicació, la participació i l’empoderament dels agents per aconseguir resultats exitosos.
Integrar dimensions com la xarxa de relacions, el grau d’influència, l’anàlisi de poder i les dinàmiques de col·laboració i conflicte enriqueix la comprensió del sociograma i facilita la presa de decisions informades per al desenvolupament i la implementació del projecte.
4. Enquesta al grup beneficiari
Si existeix un problema molt concret i ben conegut, una eina útil per obtenir informació, opinions i punts de vista de tots els actors implicats és l’enquesta. Amb els resultats obtinguts, es pot realitzar un estudi basat en els perfils de cada participant i comparar entre diferents grups i contextos.
Una enquesta consisteix en un conjunt de preguntes especialment dissenyades per ser dirigides a una mostra de població que es considera representativa en determinades circumstàncies. L’objectiu és conèixer l’opinió de la gent sobre temes específics o mesurar l’opinió general sobre un tema concret que afecta una comunitat.
Els indicadors per interpretar les respostes de l’enquesta poden ser diversos, com ara el grau d’acord, sí/no, una escala de valoració de 0 a 10 o respostes obertes.
No obstant això, cal tenir en compte que l’enquesta també pot presentar limitacions o dificultats. Per exemple, si algun dels participants en la creació de l’enquesta està directament implicat en el problema, els resultats poden reflectir un punt de vista partidista, perdent objectivitat. A més, algunes problemàtiques importants que no són conegudes podrien quedar fora de l’enquesta, ja que les preguntes es generen des d’una perspectiva subjectiva. També, el disseny, el tractament i l’anàlisi de les dades de l’enquesta poden presentar dificultats.
Les eines més utilitzades per a comunicar-se de forma massiva i senzilla amb un grup de gent (en aquest cas, la mostra de l’enquesta) són Survey Monkey, Google Form, Survio, SurveyPlanet i e-encuesta.
5. Focus group (grup de discussió)
És una eina qualitativa que consisteix en una reunió d’unes 8 persones que poden ser amb perfils homogenis o heterogenis. En els grups hi ha d’haver prou participants perquè la discussió discorri amb naturalitat, però no tant per evitar que hi hagi persones que no intervinguin (per tant, es recomana mínim 6 i màxim 12).
A partir del debat conjunt que es genera entre el grup de persones es fa un recull d’informació. Permet doncs extreure la visió subjectiva, els posicionaments i les opinions de les participants del grup, identificar els punts d’acord i desacord… A la vegada, podem extreure informació de les interaccions i rols que es produeixen entre les participants.
Està guiada per una persona dinamitzadora que ha de garantir que tots els participants participen i que tots els temes que prèviament estaven previstos s’acaben tractant. Hi ha d’haver una encarregada de prendre nota del que es parla i els graus de desacord i d’acord que surten al grup de discussió i una moderadora que deixi ben clar sobre quin tipus de temes es tracten, quins són els objectius de l’activitat i per a què s’utilitzarà tota la informació que s’obtingui de la dinàmica.
Per a garantir l’èxit de la sessió, és molt recomanable generar un petit guió previ perquè a l’hora de portar a terme el grup de discussió es tractin els temes que s’han acordat i que no esdevingui en un munt de discussions sobre altres temàtiques.
6. Anàlisi de contingut documental
Es tracta de recopilar documents (plans, memòries, estadístiques secundàries, projectes, articles, estudis previs, publicacions…) que puguin ser rellevants per analitzar i extreure informació útil sobre el nostre públic objectiu, la nostra comunitat, els nostres usuaris, els nostres joves, etc. Permet identificar dades relacionades amb quines són les causes, les conseqüències i les possibles solucions davant d’un problema.
L’anàlisi documental és especialment útil perquè es pot obtenir molta informació amb uns costos molt reduïts. Cal tenir present que no tot allò que està escrit vol dir que sigui cert i cal contrarestar la informació.
A tenir en compte! Les estadístiques i documents existents sovint no tenen en compte les relacions de gènere en la societat. És per això que l’Institut Català de les Dones ha elaborat un document amb una proposta d’indicadors no sexistes. És interessant consultar-lo i reflexionar sobre l’anàlisi androcèntrica que es tendeix a fer de la realitat i, quan duem a terme una anàlisi de la realitat, fer-ho des de la perspectiva de gènere.
7. Observació participant
Ens permet endinsar-nos en la realitat que es vol millorar, en la vida quotidiana o en altres actes més extraordinaris de les persones objectes d’anàlisi. Es tracta d’observar les relacions socials com una participant més per intentar comprendre la visió que tenen les persones o grups que s’observa, saber com actuen, quines necessitats tenen, etc. Es tracta d’informació que a través de dades quantitatives o teòriques se’ns escapen o no queden reflectides.
Una eina essencial en l’observació participant és el diari de camp en què s’anoten les impressions, el pensament, les emocions, les converses i les reflexions sobre l’observació i la pròpia experiència. S’ha de ser constant en l’elaboració del diari de camp: després d’una observació cal anotar tot allò que es recorda. Altres eines complementàries poden ser: registres escrits, fotografies, enregistraments audiovisuals, etc.
Altres recursos d’interès
- Arbre dels problemes: una eina de diagnosi de la realitat (CRAJ)
- Model Canvas: una eina per a la planificació estratègica (CRAJ)
- Guia Fem projectes (CRAJ)
- El pla estratègic de les associacions (CRAJ)
- Eina d’autodiagnosi (CRAJ)
Si teniu dubtes o necessiteu un cop de mà, poseu-vos en contacte amb nosaltres o demaneu-nos un assessorament gratuït escrivint a info@crajbcn.cat, trucant al 93 265 52 17 o per Telegram o WhatsApp.
