L’arbre de problemes és una tècnica de diagnosi que facilita l’organització de les idees, ja que busca identificar el problema central que cal solucionar. El seu propòsit és analitzar les causes, les conseqüències i les possibles solucions davant d’una situació problemàtica.

Així, aquesta eina visual presenta tres nivells: les causes que originen el problema, el mateix problema i les seves conseqüències.

Com s’utilitza?

En primer lloc, és essencial identificar el problema central. A partir d’aquesta problemàtica, treballarem per identificar les principals causes i subcauses que l’originen. Finalment, caldrà identificar les conseqüències i els efectes que emanen del problema.

Aquest procés ens proporcionarà una base substancial per a la redacció del nostre projecte. Això no vol dir, però, que no sigui necessari continuar treballant per estructurar les idees i desenvolupar la redacció i el disseny del projecte de manera més completa. Això ens permetrà no només justificar el projecte de manera efectiva, sinó també comprendre les raons darrere les accions de l’entitat.

Un cop completat l’arbre de problemes, serà el moment de formular objectius orientats a la solució dels problemes identificats.

Un exemple de cas

Fem servir com a exemple una situació en què el problema central és: “El barri no disposa d’un espai comunitari on les joves puguin desenvolupar les seves pròpies activitats formatives i d’oci”.

Les conseqüències d’aquesta situació poden incloure:

• Augment de l’avorriment i l’oci inactiu entre les joves, que poden recórrer a activitats poc constructives.
• Menys oportunitats per al creixement personal i professional de les joves en el barri.
• Increment dels problemes de salut mental i emocional entre les joves a causa de la manca d’espais segurs i saludables per a la seva interacció social i desenvolupament personal.
• Reducció del sentit de pertinença i cohesió comunitària entre les joves, ja que no tenen un lloc per reunir-se i connectar-se amb els seus iguals.
• Desenvolupament limitat de les habilitats socials i la participació de les joves.

Les causes d’aquest problema poden ser: 

• Manca de finançament municipal per a la creació d’instal·lacions comunitàries.
• Priorització de recursos municipals en altres àrees que no inclouen l’atenció a les necessitats juvenils.
• Manca de consciència o interès de la comunitat local i els polítics sobre les necessitats de les joves.
• Manca de participació activa de les joves en la planificació i implementació de solucions per a les seves pròpies necessitats.

Cada una d’aquestes causes pot tenir diverses subcauses. No obstant això, l’aspecte realment important és identificar de manera clara el problema central i distingir-lo de les causes que el generen i les conseqüències que se’n deriven. L’arbre de problemes ha de reflectir de manera evident les relacions causa-efecte entre els problemes detectats. Una vegada s’ha identificat el problema central, les causes i les conseqüències, es poden plantejar les possibles solucions per abordar la manca d’espais comunitaris per als joves en el barri.

Altres recursos d’interès

• Tècniques de diagnosi per a projectes (CRAJ)
• Model Canvas: una eina per a la planificació estratègica (CRAJ)
• Guia Fem projectes (CRAJ)
• El pla estratègic de les associacions (CRAJ)
• Eina d’autodiagnosi (CRAJ)

Si teniu dubtes o necessiteu un cop de mà, poseu-vos en contacte amb nosaltres o demaneu-nos un assessorament gratuït escrivint a info@crajbcn.cat, trucant al 93 265 52 17 o per Telegram o WhatsApp.