Aquest article forma part d’una sèrie d’articles sobre fiscalitat. Consulta la resta d’articles a ‘Fiscalitat a les associacions: tot el que cal saber‘ (CRAJ).
L’IVA és un tribut que grava el consum, és a dir, tots els lliuraments de béns i serveis, amb contraprestació monetària (és a dir, a canvi d’un preu), realitzats per les entitats en el desenvolupament de les seves activitats.
En aquest article s’aprofundeix en la regla de la prorrata, que s’haurà d’aplicar quan l’entitat realitzi tant activitats exemptes com activitats no exemptes d’IVA. Si es vol conèixer què és l’IVA de forma introductòria, els diferents tipus impositius i les exempcions, es pot consultar el següent article:
Índex
La regla de la prorrata
Si l’entitat factura activitats exemptes i activitats no exemptes de forma simultània, a l’hora de fer la declaració de l’IVA, no es podrà deduir la totalitat d’IVA que suporti perquè només es genera el dret total de deducció quan tota l’activitat està subjecta.
La idea és que només es pot deduir IVA en la mateixa mesura que es repercuteix. Aquest càlcul es coneix com a «regla de la prorrata», i es basa en el càlcul de la proporció que representen el volum d’ingressos que generen IVA repercutit, sobre el total d’ingressos exempts i no exempts (sense tenir en compte ni els donatius ni les subvencions). És a dir:
| % prorrata = | Ingressos que permeten repercutir l’IVA |
| ────────────────────────────────────────────────────────────── | |
|---|---|
| Ingressos que permeten repercutir l’IVA + Ingressos que no permeten repercutir l’IVA |
Existeixen dues modalitats:
- Prorrata general, que és la que actua per defecte.
- Prorrata especial, que actua quan l’entitat opta per ella, o bé quan l’ús de la modalitat general és massa “beneficiós” per a l’entitat. Hi ha uns límits legals que estableix la Llei de l’IVA per haver d’aplicar obligatòriament aquesta modalitat especial: quan el total de les quotes deduïbles en un any natural per l’aplicació de la prorrata general excedeixi en un 10% o més del que resultaria per aplicació de la prorrata especial.
Com funciona la prorrata general?
Aquest càlcul es basa en la proporció que representen els ingressos que permeten repercutir IVA sobre el total d’ingressos, en els quals no es tenen en compte ni els donatius ni les subvencions. No s’inclouen en el càlcul, amb caràcter general:
- Operacions realitzades des de delegacions o establiments permanents de l’entitat situats fora de l’estat espanyol.
- Les quotes d’IVA.
- Les vendes de béns d’inversió que ja tenia l’entitat al seu immobilitzat.
- Les operacions financeres, com ara els interessos dels comptes corrents.
- Les operacions no subjectes a IVA indicades a l’article 7 de la Llei de l’IVA.
- Les subvencions i donatius rebudes, sempre que no estiguin vinculades al preu dels serveis (per exemple, quan se subvenciona un nombre de places determinades en una residència o en una escola)
La norma estableix que el tant per cert resultant d’aquest càlcul s’arrodoneix sempre cap a la unitat superior (si el resultat del càlcul dona 52,01%, esdevé una prorrata el 53%).
Com funciona la prorrata especial?
En el cas de la prorrata especial, ens caldrà portar de manera separada la comptabilitat i informació dels dos blocs d’activitat (exempta i no exempta). S’ha de tenir present la totalitat de la informació econòmica de l’organització i cal incloure-hi els costos generals que afecten ambdós blocs de l’activitat. És a dir, caldrà trobar quina part de l’IVA suportat vinculat als costos generals és deduïble i quina no, i assignar-ho convenientment a cada activitat. S’ha de tenir en compte que:
- L’IVA suportat a les despeses directament relacionades amb l’activitat que genera IVA, es desgrava al 100%.
- L’IVA suportat a les despeses directament relacionades amb l’activitat exempta, no es pot desgravar en absolut.
- L’IVA suportat a les despeses comunes, es desgrava proporcionalment conforme a les regles de càlcul de la prorrata general.
L’opció per la prorrata especial es pot fer de dues maneres:
- Directament en la declaració censal (model 036), a on es comunica, prèviament a emetre factures, l’alta en l’IVA o en l’activitat que hagi de provocar la situació de prorrata (bé perquè fins a aquell moment es facin exclusivament operacions subjectes, o al contrari, que només s’estaven fent operacions exemptes).
- Marcant la casella que hi ha a tal efecte al model 303 corresponent al 4t trimestre, amb efectes a l’inici del mateix exercici (si es fa l’opció al 4t de 2024, el càlcul es fa respecte a la totalitat d’operacions del 2024). En aquest cas, s’ha de romandre en aquesta modalitat un mínim de tres anys. Passat aquest període, es podrà renunciar voluntàriament, també marcant la casella que hi ha a tal efecte al mateix model 303 del 4t de l’any de renúncia.
Liquidacions trimestrals amb la regla de la prorrata
En cas que l’entitat hagi d’aplicar la regla de la prorrata, en qualsevol de les dues modalitats, es trobarà que fins a final de l’any no disposarà de les xifres necessàries per poder calcular-la, perquè fins a aquell moment no sabrà quanta facturació exempta i no exempta haurà tingut aquell any. Com ha de practicar, doncs, les liquidacions dels trimestres anteriors?
Les declaracions dels trimestres 1r, 2n i 3r es faran tenint en compte, provisionalment el percentatge de deducció que va sortir de la prorrata definitiva de l’any anterior. Si es tracta del primer any, l’entitat haurà de posar un percentatge provisional a Hisenda en el moment de fer la declaració censal de l’alta, i aplicarà aquest percentatge.
En el moment de fer la declaració del 4t trimestre, serà quan es disposarà ja de les xifres d’ingressos necessàries per fer el càlcul definitiu. Un cop es tingui aquest, es mirarà si hi ha diferència (positiva o negativa) respecte del percentatge provisional aplicat, i es regularitzarà a l’import total deduïble, sumant o restant la quantitat que representi la diferència a la casella que, a tal efecte, hi ha dins de l’apartat d’IVA suportat dins del model 303.
Exemple pràctic
Si s’havia aplicat un percentatge provisional del 35%, i finalment el percentatge definitiu resulta del 50%, s’ha d’aplicar el 15% de diferència a la totalitat de l’IVA suportat durant tot l’any. S’haurà de posar com a IVA deduïble del 4t trimestre, però de forma separada a l’IVA suportat “normal”, ja que aquest estarà calculat a partir d’un percentatge provisional.
Si la diferència és en l’altre sentit (provisionalment s’aplicava un 50% i resulta un 35% final), aquest mateix 15% respecte del total de l’IVA suportat al llarg de l’any es restaria de l’IVA deduïble igualment dins del 4t trimestre, a la casella corresponent del model 303.
Altres recursos d’interès
- L’IVA (Impost sobre el Valor Afegit) a les associacions: característiques i exempcions (CRAJ)
- L’IVA (Impost sobre el Valor Afegit) a les associacions: gestió i obligacions (CRAJ)
- Plantilla de factura (CRAJ)
- La fiscalitat a les associacions: informació bàsica (CRAJ)
- Com es fa la liquidació de l’IVA (Xarxanet)
- Les exempcions d’IVA que afecten a les entitats sense ànim de lucre i els seus efectes (Gestió Bcn)
- El model 347: Declaració informativa d’operacions amb terceres persones (CRAJ)
- Gestories i serveis d’assessorament externs (CRAJ)
Si teniu dubtes o necessiteu un cop de mà, poseu-vos en contacte amb nosaltres o demaneu-nos un assessorament gratuït escrivint a info@crajbcn.cat, trucant al 93 265 52 17 o per Telegram o WhatsApp.
Aquest article té una finalitat merament divulgativa sobre determinats aspectes fiscals. En aquest sentit, el present document comprèn informació i comentaris de caràcter general que no constitueixen un assessorament jurídic de cap mena. El CRAJ no assumeix cap compromís d’actualització o revisió del seu contingut ni de l’exactitud, veracitat o correcció de la informació.
