L’IVA (Impost sobre el Valor Afegit) a les associacions: regla de la prorrata

Temàtiques: Fiscalitat
Darrera actualització: 3 gener 2019
Temps de lectura: 4 min.

Comparteix:

Cerca..
Filtra contingut
Tipus de contingut
Actualitat
Coneixement
Plantilles
Temàtiques

Aquest article forma part d’una sèrie d’articles sobre fiscalitat. Consulta la resta a: ‘La fiscalitat a les associacions: informació bàsica’.

Què passa en el cas que la nostra entitat realitzi tant activitats exemptes com activitats no exemptes de l’IVA? En aquest article s’explica de forma general com funcional la regla de la prorrata.

La regla de la prorrata

Si l’entitat factura activitats exemptes i activitats no exemptes de forma simultània, a l’hora de fer la declaració de l’IVA, no es podrà deduir la totalitat de l’IVA que suporti perquè només es genera el dret total de deducció quan tota l’activitat està subjecta.

La idea és que només es pot deduir IVA en la mateixa mesura que es repercuteix. Aquest càlcul es coneix com a «regla de la prorrata»: es basa en el càlcul de la proporció que representen el volum d’ingressos que generen IVA repercutit sobre el total d’ingressos exempts i no exempts (sense tenir en compte ni els donatius ni les subvencions).

Existeixen dues modalitats:

  • Prorrata General, que és la que actua per defecte.
  • Prorrata Especial, que actua quan l’entitat opta per ella, o bé quan l’ús de la modalitat general és massa “beneficiós” per a l’entitat. Hi ha uns límits legals que estableix la LIVA per haver d’aplicar obligatòriament aquesta modalitat especial: quan el total de les quotes deduïbles en un any natural per aplicació de la prorrata general excedeixi en un 10% o més del que resultaria per aplicació de la prorrata especial.

Com funciona la prorrata general?

Per determinar el percentatge d’IVA suportat que es podrà deduir, cal fer el càlcul següent: Les operacions amb dret de deducció són les bases imposables de les factures emeses amb IVA per l’entitat.

No s’inclouen al càlcul, amb caràcter general:

  • Operacions realitzades des de delegacions o establiments permanents de l’entitat situats fora de l’estat espanyol.
  • Les quotes d’IVA.
  • Les vendes de béns d’inversió que ja tenia l’entitat al seu immobilitzat.
  • Les operacions financeres, com ara els interessos dels comptes corrents.
  • Les operacions no subjectes a IVA indicades a l’article 7 de LIVA.
  • Les subvencions i donacions rebudes, sempre que no estiguin vinculades al preu dels serveis (per exemple, quan es subvenciona un nombre de places determinades en una residència o en una escola).

La norma estableix que el tant per cent resultant d’aquest càlcul s’arrodoneix sempre cap a la unitat superior (si el resultat del càlcul dona 52,01%, esdevé una prorrata del 53%).

Com funciona la prorrata especial?

  • L’IVA suportat a les despeses directament relacionades amb l’activitat que genera IVA, es desgrava al 100%.
  • L’IVA suportat a les despeses directament relacionades amb l’activitat exempta, no es pot desgravar en absolut.
  • L’IVA suportat a les despeses comunes, es desgrava proporcionalment conforme a les regles de càlcul de la prorrata general.

La opció per la prorrata especial es pot fer de dues maneres:

  • Directament en la declaració censal (model 036) a on es comunica, prèviament a emetre factures, l’alta en IVA o en l’activitat que hagi de provocar la situació de prorrata (bé perquè fins a aquell moment es facin exclusivament operacions subjectes, o al contrari, que només s’estaven fent operacions exemptes).
  • Marcant la casella que hi ha a tal efecte al model 303 corresponent al 4t trimestre, amb efectes a l’inici del propi exercici (si es fa la opció al 4T de 2018, el càlcul es fa respecte de la totalitat d’operacions de 2018). En aquest cas, s’ha de romandre en aquesta modalitat un mínim de tres anys. Passat aquest període, es podrà renunciar voluntàriament, també marcant la casella que hi ha a tal efecte al propi model 303 del 4T de l’any de la renúncia.

En cas que l’entitat hagi d’aplicar la regla de la prorrata, en qualsevol de les dues modalitats, es trobarà que fins a final de l’any no disposarà de les xifres necessàries per poder calcular-la, perquè fins a aquell moment no sabrà quanta facturació exempta i no exempta haurà tingut aquell any. Com ha de practicar, doncs, les liquidacions dels trimestres anteriors?

Les declaracions dels trimestres 1r, 2n i 3r es faran tenint en compte, provisionalment, el percentatge de deducció que va sortir de la prorrata definitiva de l’any anterior. Si es tracta del primer any, l’entitat haurà de proposar un percentatge provisional a hisenda en el moment de fer la declaració censal de l’alta, i aplicarà aquest percentatge.

En el moment de fer la declaració del 4t trimestre, serà quan es disposarà ja de les xifres d’ingressos necessàries per fer el càlcul definitiu. Un cop es tingui aquest, es mirarà si hi ha diferència (positiva o negativa) respecte del percentatge provisional aplicat, i es regularitzarà l’import total deduïble, indicant sumant o restant la quantitat que representi la diferència a la casella que, a tal efecte, hi ha dins de l’apartat d’IVA suportat dins del model 303.

Exemple

Si s’havia aplicat un percentatge provisional del 35%, i finalment el percentatge definitiu resulta del 50%, s’ha d’aplicar el 15% de diferència a la totalitat de l’IVA suportat durant tot l’any, i posar-la com a més IVA deduïble dins del 4t trimestre, però de forma separada a l’IVA suportat “normal”, que s’haurà calculat en base al percentatge provisional.

Si la diferència és en l’altre sentit (provisionalment s’aplicava un 50% i resulta un 35% final), aquest mateix 15% respecte del total de l’IVA suportat al llarg de l’any es restaria de l’IVA deduïble igualment dins del 4t trimestre, a la casella corresponent del model 303.

Altres recursos d’interès

Si teniu dubtes o necessiteu un cop de mà, poseu-vos en contacte amb nosaltres o demaneu-nos un assessorament gratuït escrivint a info@crajbcn.cat, trucant al 93 265 52 17 o per Telegram o WhatsApp.

Aquest article té una finalitat merament divulgativa sobre determinats aspectes fiscals. En aquest sentit, el present document comprèn informació i comentaris de caràcter general que no constitueixen un assessorament jurídic de cap mena. El CRAJ no assumeix cap compromís d’actualització o revisió del seu contingut ni de l’exactitud, veracitat o correcció de la informació. 

T'ha estat útil aquesta informació?

    POLÍTICA DE PRIVACITAT. De conformitat amb el que estableix el Reglament (UE) 2016/679, de 27 d’abril (GDPR), i la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre (LOPDGDD), t'informem de:

    El responsable de les dades facilitades lliurement és el Consell de la Joventut de Barcelona (NIF V08825804), amb seu a l’Espai Jove La Fontana, carrer Gran de Gràcia, 190-192, Barcelona, telèfon 93 265 4736 i correu electrònic cjb@cjb.cat. En nom de l'organització tractem la informació que ens facilites amb la finalitat d'oferir el servei sol·licitat. D’acord amb els convenis de gestió cívica dels diferents serveis entre el Consell de la Joventut de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, aquests drets podran ser cedits total o parcialment a l’Ajuntament de Barcelona, amb el mateix objectiu d’activitat que regula el conveni de gestió. Les dades proporcionades es conservaran mentre es mantingui la relació o durant els anys necessaris per complir amb les obligacions legals. Les dades no se cediran a tercers excepte en els casos en què hi hagi una obligació legal.

    Així mateix, t’informem que pots exercir els drets d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les teves dades i els de limitació i oposició al seu tractament tot adreçant-te a carrer Gran de Gràcia, 190-192, 08012, Barcelona (Barcelona), escrivint al correu dades@cjb.cat o reclamant a aepd.es.

    Accepto la Política de privacitat.