Aquest article forma part d’una sèrie d’articles sobre fiscalitat. Consulta la resta d’articles a ‘Fiscalitat a les associacions: tot el que cal saber‘ (CRAJ).

Qui i com ha de gestionar l’IVA?

Totes les associacions que, en el desenvolupament de les seves activitats, compren i venen béns i serveis es consideren “empresàries” o subjectes passius als efectes de l’IVA. El sistema de funcionament de l’IVA és força senzill:

1. Al vendre béns o fer una prestació de serveis, l’entitat ha d’establir un preu brut. Quan aquesta emeti la factura de venda, haurà d’aplicar al preu brut, el percentatge d’IVA establert segons el concepte de la venta i/o servei. Aquest preu brut és la “base”de l’IVA. El consumidor de la venta o el servei, serà qui pagui la quota d’aquesta operació. Aquesta quota s’anomena IVA repercutit (també IVA meritat).

2. Quan es fa una compra, el proveïdor de l’entitat, al seu torn, aplicarà al preu brut el percentatge que correspongui d’IVA i la quota resultant la sumarà a la base. Aquesta quota serà l’IVA Suportat.

Per a tenir les factures en ordre, l’entitat tindrà actualitzat el seu Llibre d’IVA, que està composat pel:

• Llibre registre de factures emeses: cada trimestre, l’entitat farà una llista de totes les operacions de venda a on hagi repercutit.

• Llibre registre de factures rebudes: cada trimestre, l’entitat ha de fer una llista de totes les operacions de compra a on hagi suportat.

Al finalitzar el trimestre, cal fer la diferència entre l’IVA repercutit a les vendes i l’IVA suportat a les compres.

• Si el resultat de la liquidació surt positiu (més IVA repercutit que IVA suportat), s’haurà d’ingressar aquest import a Hisenda.
• Si el resultat de la liquidació surt negatiu (més IVA suportat que repercutit), es generarà un crèdit a favor de l’entitat, l’IVA a compensar, que es descomptarà del resultat de la següent liquidació.

Al llarg de l’any, a les tres primeres declaracions trimestrals, l’IVA a compensar que es pugui generar s’anirà acumulant o bé serà utilitzat per disminuir l’import a pagar en cas que hi hagi alguna declaració que surti amb resultat positiu. A la declaració del 4t trimestre, en cas que encara quedi algun import a favor de l’entitat, s’haurà de decidir si es demana la devolució o si es vol continuar deixant aquest crèdit pendent, tenint en compte que:

• El temps màxim per poder recuperar l’IVA a favor de l’entitat és de quatre anys. Si, un cop passat aquest temps, no es demana la devolució, es perdrà definitivament.
• En cas de demanar la devolució, Hisenda té temps fins al 30 de juliol de l’any següent per fer-la efectiva. Si, habitualment, l’entitat té més IVA repercutit (IVA que hem fet pagar) que suportat (el que hem pagat) a les dues primeres declaracions de l’any (1r i 2n trimestres), potser no li interessarà demanar-la, perquè haurà de pagar mentre que si no la demana ho pagarà amb l’IVA acumulat.
• Quan es demana la devolució és força probable que, abans de fer-la efectiva, Hisenda faci un requeriment de comprovació de dades, a on demani a l’entitat tots els llibres registre detallats i, possiblement, algunes factures físiques per tal de comprovar la correcció dels càlculs i de les factures, i el seu dret de deducció.

Obligacions formals i calendari de declaracions

Aquelles entitats que facin vendes no exemptes, encara que aquestes siguin només una part de la seva facturació,  cal que facin una sèrie de tràmits per tal de complir amb les obligacions que deriven d’aquest impost.

En primer lloc, han de gestionar l’alta censal com a obligats a declarar IVA. Aquesta es fa mitjançant la presentació d’un model de declaració censal, el model 036. Únicament si es produeix alguna nova alta, variació o baixa en relació qualsevol cosa que afecti a l’IVA, s’hauran d’anar presentant noves declaracions censals a on es comunicaran a hisenda tots aquells canvis que puguin implicar variacions a l’hora de calcular la liquidació i presentar les corresponents declaracions.

L’IVA és un impost que funciona pel mètode de l’autoliquidació: l’entitat repercuteix IVA a les vendes i dedueix l’IVA suportat a les compres, i és l’Administració tributària la que, si ho creu convenient, el comprova posteriorment.

Si durant un o més trimestres no s’ha fet cap activitat subjecta a IVA, però l’entitat està donada d’alta en la obligació, igualment ha de presentar el model 303, encara que sigui a zero (s’ha de marcar la casella “sense activitat”).

Declaracions autoliquidació IVA

• Model 303: Autoliquidacions trimestrals que, com s’ha explicat en apartats anteriors, poden tenir un resultat positiu o negatiu.
• Model 390: Resum anual de l’IVA, a on s’informa més detalladament del contingut de les declaracions trimestrals presentades al llarg de l’any, de la o les activitats desenvolupades per l’entitat, i d’altres dades amb rellevància als efectes de l’IVA (facturacions emeses i rebudes exemptes, càlcul del percentatge deduïble de l’IVA i modalitat de prorrata en cas de que n’hi hagi, de forma simultània, vendes subjectes i vendes exemptes d’IVA, etc.)

Calendari de presentació de les declaracions

• 1r trimestre: Model 303 entre l’1 i el 20 d’abril.
• 2n trimestre: Model 303 entre l’1 i el 20 de juliol.
• 3r trimestre: Model 303 de l’1 al 20 d’octubre
• 4t trimestre: Model 303 de l’1 al 30 de gener de l’any següent. Model 390 de l’1 al 30 de gener de l’any següent.

Nota: en cas que el termini finalitzi en cap de setmana o festiu, la data límit passa al primer dia hàbil següent. A partir del 2n trimestre de 2019, quan passi això, el període per domiciliar deixa de tenir un dia fix, i passa a ser de cinc dies abans d’aquella nova data límit (per exemple, si el 20 d’abril cau en dissabte, la nova data límit seria el dilluns 22 d’abril, el primer dia hàbil. La domiciliació, només en aquest supòsit, es podria fer fins el 17 d’abril).

Al model 390 hi ha una casella a on s’ha de marcar si l’entitat ha tingut operacions amb tercers que s’hagin de declarar al model 347.

On es presenten les declaracions?

Els models trimestrals (303) es poden presentar:

• Presencialment: exclusivament si són a pagar, al banc a on es farà el càrrec o a qualsevol entitat financera col·laboradora de l’AEAT. Cal omplir el formulari de pre-declaració, generar el model, posar a mà el NIF de l’entitat, signar-ho, i portar-ho a l’entitat financera. El formulari de pre-declaració el trobem a l’apartat: presentació en paper
• Per via telemàtica: en tots els casos. Caldrà anar a l’opció de “Model 303. Exercici xxxx. presentació i servei d’ajuda Pre303”, de l’apartat “presentació electrònica” de la web de l’Agència Tributària.

El resum anual (model 390) es presenta obligatòriament de forma telemàtica.

Per a la seva confecció, normalment s’utilitzarà el formulari web disponible a la Seu Electrònica de l’AEAT.

Efecte de l’impost en els moviments econòmics

Quan el moviment econòmic que genera (ingressos per vendes o prestacions de serveis) està subjecte a IVA, i per tant es presentarà la declaració de l’IVA corresponent:

• Pel que fa a les vendes:

S’ha de tenir clar que l’import total de la venda no és l’ingrés que tindrà l’entitat. A la comptabilitat, es computaran com a ingressos només la base de les vendes, ja que l’IVA que s’inclou a la factura és un import que es cobra per compte d’Hisenda, no seria un ingrés propi.

Per tant, quan s’acordi un preu de venda o es formalitzi un contracte de prestació de serveis, és convenient fer-ho pel preu base més l’IVA que s’hagi de carregar.

• Pel que fa a les compres:

Si tots els ingressos de l’entitat han generat IVA, es podrà recuperar totalment l’IVA suportat a les compres que es facin. Per tant, a la comptabilitat que dugui a terme l’entitat, els imports de les quotes corresponents a l’IVA no s’hi inclouran com a despesa, només tindrà aquesta condició la base de la factura.

Però si l’IVA no es pot recuperar en la seva totalitat perquè l’entitat hagi d’aplicar la regla de prorrata, o bé no es pot recuperar en absolut perquè tota la facturació correspon a serveis exempts, llavors la quota d’IVA suportat a les compres, per aquella part que no sigui recuperable, serà més cost per a l’entitat, i s’haurà de registrar directament com a despesa, juntament amb la base de la factura.

Altres recursos d’interès

• L’IVA (Impost sobre el Valor Afegit) a les associacions: característiques i exempcions (CRAJ)
• L’IVA (Impost sobre el Valor Afegit) a les associacions: regla de la prorrata (CRAJ)
• Plantilla de factura (CRAJ)
• La fiscalitat a les associacions: informació bàsica (CRAJ)
• Com es fa la liquidació de l’IVA (Xarxanet)
• Les exempcions d’IVA que afecten a les entitats sense ànim de lucre i els seus efectes (Gestió Bcn)
• El model 347: Declaració informativa d’operacions amb terceres persones (CRAJ)
• Gestories i serveis d’assessorament externs (CRAJ)

Si teniu dubtes o necessiteu un cop de mà, poseu-vos en contacte amb nosaltres o demaneu-nos un assessorament gratuït escrivint a info@crajbcn.cat, trucant al 93 265 52 17 o per Telegram o WhatsApp.

Aquest article té una finalitat merament divulgativa sobre determinats aspectes fiscals. En aquest sentit, el present document comprèn informació i comentaris de caràcter general que no constitueixen un assessorament jurídic de cap mena. El CRAJ no assumeix cap compromís d’actualització o revisió del seu contingut ni de l’exactitud, veracitat o correcció de la informació.