El racisme és un fenomen estructural molt lligat a l’àmbit cultural, social, econòmic i polític, que col·loca a un gran nombre de persones en diverses i complexes situacions de patiment i desigualtat. El component central d’aquest és l’exclusió, la inferiorització, l’assimilació discriminatòria o, en casos extrems, l’extermini. Això afecta tant  persones individuals com als seus grups ètnics.

Aquest fenomen està molt present a la nostra societat, per això ha de ser una prioritat per l’associacionisme juvenil entendre’l millor i combatre’l amb eficàcia i contundència. Per fer-ho, és important comptar amb la col·laboració i el diàleg de diferents esferes socials i agents de la societat civil, institucions i organitzacions. 

Fer veure que això no està passant i mirar cap a una altra banda no seria coherent si volem que el nostre associacionisme sigui transformador i inclusiu. No podem obviar que hi ha unes desigualtats de base i unes opressions, com el racisme, que operen constantment i fan que no tothom pugui participar i exercir els seus drets en plenitud. Per això, en aquest article introduirem conceptes bàsics com el racisme estructural, la diversitat i l’interculturalisme; veurem com ens afecta a les entitats i repassarem com podem incorporar la mirada antiracista en el nostre dia a dia.

Racisme estructural, diversitat i interculturalisme

El racisme estructural defineix com un conjunt de pràctiques institucionals, econòmiques, socials, ideològiques i culturals que asseguren que una posició social desfavorida es perpetuï durant generacions i sigui el llegat sistemàtic a persones no blanques. Per tant, té un caràcter polític i històric.

El nostre dia a dia està ple d’idees, conductes i paraules discriminatòries, ja que el racisme s’alimenta d’una de les característiques de la nostra estructura social: la desigualtat. És doncs un fenomen que forma part de l’estructura mateixa de la societat, garantint una posició privilegiada a les persones blanques, i que es perpetua com una normalitat, com a part del funcionament normal del sistema, aconseguint passar desapercebut. És per això que es considera el racisme una qüestió estructural i posa en evidència un problema que incideix profundament en la societat i es manifesta més enllà d’actes individuals, ja que aquests són només la part visible del racisme.

Per altra banda, parlem de privilegi blanc per referir-nos al poder de les persones universalment reconegudes com a blanques o vistes com a tal, que les permet accedir a drets, recursos i beneficis, en comparació de les persones no blanques.

Diversitat cultural

La diversitat és un terme que generalment s’utilitza per a referir-se a la pluralitat humana dins d’un grup, entitat, comunitat o societat. Existeixen diferents models polítics i socials per tractar la diversitat, com indica l’article ‘La interculturalitat a l’Esplai’ (Fundesplai): 

• Assimilacionisme: defensa la monoculturalitat (presència d’una única cultura), i pretén la identificació plena de les minories amb la cultura dominant del lloc en qüestió. Aquest model se centra en la modificació dels hàbits d’aquestes minories i la seva acceptació dels valors de la societat dominant per tal de preservar una presumpta “cohesió social”. L’objectiu de l’assimilacionisme és l’anul·lació de tota diferència i la defensa de l’hegemonia d’una única cultura.

• Multiculturalisme: parteix del reconeixement i la valoració per igual de tots els grups culturals que conviuen en un mateix territori. Es fonamenta en el dret de la diferència, el respecte mutu i la tolerància. Reconeix la diversitat cultural com un fet propi de les societats heterogènies. La limitació que planteja aquest model és que defensa la coexistència de grups culturals diferenciats, però no va més enllà, sinó que es queda a les portes de la convivència i l’intercanvi. Així doncs, podríem dir que el multiculturalisme és com un mosaic de cultures on cada grup cultural està aïllat de la resta sense que es produeixi un contacte real amb els altres grups.

• Interculturalisme: pretén integrar tant el reconeixement de la diversitat com l’adhesió a uns mínims comuns basats en els drets humans i la democràcia. Reprèn el principi de la igualtat i els valors democràtics, afavorint l’expressió de les diferències individuals i col·lectives. Els objectius bàsics de la perspectiva intercultural són el reconeixement del pluralisme cultural i el respecte a la identitat pròpia de cada cultura. Aquesta perspectiva es diferencia de la multicultural en el fet que va més enllà i busca la construcció d’una societat plural cohesionada i democràtica.

L’interculturalisme com a punt de partida

La mirada intercultural pren com a punt de partida que la realitat social i cultural actual és diversa, on conviuen persones de diferents contextos culturals. El terme interculturalitat és un concepte que no ha nascut de col·lectius de base, com si ho han fet el feminisme o l’antiracisme, sinó que és un concepte que neix dins les institucions públiques per tal de donar resposta a una societat cada vegada més diversa.  Els seus principis són:

• El reconeixement de la diversitat cultural
• La igualtat de drets i l’equitat
• El diàleg intercultural i la interacció positiva

La mirada intercultural ens ajuda a ser més conscients de les nostres diversitats internes, que a la vegada ens ajuda a ser més inclusives amb els altres col·lectius. Així, la mirada intercultural analitza les asimetries de poder i de representació, posa èmfasi en la memòria històrica, s’oposa al racisme estructural i incorpora veus, punts de vista i maneres de fer dels diversos grups involucrats.

Racisme i associacionisme

Les discriminacions que es donen a la societat, en tant que són de caràcter sistèmic, també es manifesten dins de les nostres entitats. Això es tradueix, entre d’altres, en barreres ocultes que construïm i que dificulten la inclusió i la participació de determinats col·lectius.. Així doncs, cal preguntar com l’associacionisme pot convertir-se en una de les eines clau per aconseguir contribuir a una societat lliure de racisme. El moviment associatiu i les entitats han estat creades en el si d’aquest sistema racista, per això no podem mirar cap a una banda a l’hora d’abordar aquest problema, també des de dins les entitats. 

Als espais associatius acostuma a haver-hi molt poca presència de persones racialitzades o amb històries de migració. Això vol dir que estem excloent una part important de les joves del territori. El primer pas per canviar aquesta realitat és ser conscients de si estem creant espais des d’unes lògiques racistes, colonials i des de determinats valors i pràctiques que poden suposar barreres a la participació i a la inclusió per a persones que pertanyen a col·lectius migrants i racialitzats. Per tant, cal que ens revisem internament i incorporem pràctiques que permetin fer de les nostres entitats espais antiracistes. 

Com incorporem l’antiracisme a la nostra entitat? 

Què podem fer per transformar–nos internament i esdevenir aliades amb el moviment antiracista si som entitats majoritàriament formades per persones blanques de països històricament colonialistes? A continuació exposem algunes accions que podem dur a terme com a entitats per transformar-nos internament. 

Formació

Per començar la transformació, formar-nos en antiracisme ens permetrà identificar els eixos de poder i privilegi que operen a la nostra entitat. També ens podrem adonar dels patrons d’inclusió i exclusió que de forma implícita o explícita reprodueixen jerarquies socials a dins de l’entitat. Començar un procés de transformació interna comporta l’acceptació de pèrdua de privilegis i en conseqüència, treballar-nos la fragilitat blanca. S’entén la fragilitat blanca com l’estat en el qual qualsevol crítica a la posició de privilegi blanc es converteix amb intolerable i es respon amb comportaments defensius i d’indignació, per negar i invisibilitzar les diferències estructurals. 

Revisió de les narratives

Des d’on parlem i construïm les nostres narratives? Les dimensions de l’opressió són moltes, per tant, cal que ens preguntem on posem el focus de la nostra tasca. Alguns consells pràctics que poden ser útils són: 

• Canviar les imatges que utilitzem per parlar d’antiracisme per deixar de posar el focus en les persones racialitzades i posar-lo en els perpetuadors de les opressions. Per exemple, en les campanyes de solidaritat no utilitzar imatges  de persones racialitzades. En comptes d’això, buscar imatges que representin la solidaritat entre persones i col·lectius des d’una perspectiva d’igualtat.
• Revisar contínuament les narratives que estem reproduint (qui parla, des d’on, a qui, amb quin llenguatge…). Per exemple, si utilitzem llenguatge molt acadèmic, estem limitant l’accés a la informació.
• Incorporar persones no blanques i assumir que això provocarà canvis estructurals i fins i tot incomoditats. Parlar obertament de la blanquitud i del privilegi blanc. 
• No reforçar els mecanismes discriminatoris. No generalitzar, identificar responsabilitats i focalitzar-nos en què podem fer per canviar les lògiques que perpetuen les desigualtats.

Revisió estructural

Un altre element clau és ser conscient que aquest procés és llarg i que necessita recursos humans i econòmics. Fer un procés de revisió significa escoltar i dialogar amb el moviment antiracista. Són processos de revisió que generen sobrecàrrega i que tenen fortes càrregues emocionals, coses ha de tenir en compte a l’hora d’abordar-ho. Cal fer aquest procés de revisió per a veure des d’on fem les coses, com les fem i qui som dins les entitats. En definitiva, deconstruir la mirada etnocèntrica i colonial dels projectes, les maneres de fer i la participació interna de l’entitat. 

Algunes preguntes que ens poden ajudar a la reflexió són: 

• Quina és la missió de l’entitat? 
• Qui ha detectat la necessitat de l’existència de la meva entitat? Quines són les bases teòriques que justifiquen que l’entitat existeixi? 
• De quina manera el que fem a l’entitat està contribuint a aconseguir una igualtat d’oportunitats i un respecte actiu?
• Els referents que utilitzem en els materials que generem són diversos? O són monoculturals? 
• Nosaltres com a entitat som diverses internament?
• Quin és l’objectiu com a entitat: la lluita contra el racisme o que l’entitat incorpori lògiques no discriminatòries? 
• D’on surten els diners de l’entitat? En què s’inverteixen els diners de l’entitat? 
• Qui ocupa els llocs de responsabilitat? Com es distribueixen les tasques? Qui assumeix les tasques invisibles?
• Com s’entra a treballar o a ser voluntària? 
• Quins són els mecanismes que reprodueixen relacions colonials? 

Altres mesures que poden acompanyar a la transformació interna poden ser qüestionar i revisar els nivells de productivisme en la tasca associativa que fem, sovint, des de la lògica capitalista, així com incorporar la conciliació. 

Bones pràctiques, estratègies i altres recomanacions

Per últim, alguns consells que poden ser útils per incorporar la mirada antiracista a les entitats són:

• Fer una autodiagnosi interna sobre interculturalitat, per debatre sobre quines mancances i quines fortaleses tenim com a entitat pel que fa al racisme. Això ens pot servir de punt de partida per definir els passos necessaris per eliminar barreres. 
• Tenir un protocol d’abordatge de les violències racistes, igual que el podem tenir altres tipus de violències. 
• Desburocratitzar els espais de participació, ja que això pot suposar una barrera de participació per a moltes persones. 
• Treballar en xarxa i diversificar les entitats amb qui treballem, centrant-nos a anar a buscar actors experts en l’àmbit antiracista per fer aliances. 
• No centrar-nos només en dades quantificables per mesurar la inclusió i diversitat dels nostres espais, sinó també adaptar el llenguatge, l’estil i el format al públic objectiu.  

Per últim, sempre és interessant conèixer bones pràctiques i accions que hagin posat en pràctica altres entitats i col·lectius, ja que ens ajudarà a tenir més recursos per dur a terme aquest canvi cap a unes estructures associatives més justes i alineades amb els nostres valors.

Altres recursos d’interès 

• Autodiagnosi de perspectiva intercultural (CRAJ)
• Comunicació inclusiva a les entitats (CRAJ)
• La interculturalitat a l’Esplai (Fundesplai)
• Traçant vincles: guia d’interculturalitat i treball en xarxa a l’associacionisme educatiu (Esplac)
• Processos de racialització i racisme (Servei Civil Internacional)
• Infografia “La transmissió de les idees” (BCN Acció Intercultural) 
• Infografia “L’esquematització de les idees crítiques” (BCN Acció Intercultural) 
• Guia de comunicació amb perspectiva intercultural (BCN Acció Intercultural) 

Si teniu dubtes o necessiteu un cop de mà, poseu-vos en contacte amb nosaltres o demaneu-nos un assessorament gratuït escrivint a info@crajbcn.cat, trucant al 93 265 52 17 o per Telegram o WhatsApp.