Les violències sexuals infantils en el lleure
Temàtiques: Estratègia i valors
Etiquetes: Feminismes, Lleure educatiu
Les violències sexuals infantils (VSI) són totes aquelles activitats sexuals imposades a una persona menor d’edat, sigui l’acte sexual, el propòsit de realitzar-lo, els comentaris o les insinuacions no desitjades. Aquestes accions inclouen tant aquelles exercides per una persona adulta cap a una menor, com aquelles entre menors on l’agressora és considerablement més gran o utilitza la força, les amenaces o altres mitjans de pressió.
Així doncs, les VSI consisteixen en el fet que una persona menor participi o presenciï activats que no vol fer o no està preparada per comprendre i donar consentiment, ja que en molts casos no està en condicions de comprendre per què és violència. Per tant, quan parlem de violències sexuals en la infància i l’adolescència, parlem de situacions en què hi ha una clara diferència en la posició que exerceix la persona que comet la violència sobre la persona que la pateix, sigui per asimetria d’edat, desigualtat madurativa o dependència de terceres persones. Cal tenir en compte també que gran part dels casos es produeixen en l’àmbit familiar i l’entorn de confiança, un entorn suposadament segur per a la menor.
Pel que fa als graus de maltractament, cal tenir en compte que en tot moment diferenciem entre el maltractament lleu, quan la violència es produeix amb poca freqüència i la intensitat és baixa; el maltractament moderat, quan malgrat que la intensitat i freqüència del maltractament no és greu, es tenen dubtes raonables sobre la possibilitat que es puguin produir danys més greus en el futur; i el maltractament greu, en aquells casos on perilli la integritat física, psíquica o emocional de l’infant o que provoca o pugui provocar danys significatius en el seu desenvolupament.
Per què parlem de violències sexuals i no d’abús sexual?
Si fem recerca a internet, veurem que normalment es parla d’abús sexual infantil (ASI). Els darrers anys, però, s’ha apostat per parlar de violències sexuals en la infància i l’adolescència i no abús sexual pels següents motius:
- L’abús sexual és un tipus de violència sexual, però no totes les violències sexuals són abusos sexuals. Per exemple, altres tipus de violència que es poden donar són aquelles que es donen en línia, l’assetjament, l’exposició involuntària a continguts pornogràfics, etc. En definitiva, el concepte violències sexuals és més ampli i permet englobar més tipus de violències.
- El concepte d’abús sexual és més aviat jurídic, ja que legalment es distingeix entre abús sexual i agressió sexual, és a dir, són dos tipus de delictes diferents.
- La paraula abús deriva d’ús. El prefix “ab” significa sobre i l’arrel, “us” és l’acció d’usar. Per tant, abús vol dir sobreutilitzar o, dit d’una altra manera, fer un “mal ús” dels infants. Els infants no “s’usen”. Rebutjar el terme abús vol dir rebutjar la idea que utilitzem els infants, situant-los en una posició d’inferioritat respecte a la persona adulta.
Índex
Marc legal
El marc general de la protecció integral a la infància i l’adolescència davant les violències queda recollit a la Llei Orgànica 8/2021, coneguda per les seves sigles LOPIVI. Aquesta llei s’encarrega d’establir mesures preventives, de detecció, intervenció i reparació; promou la formació de professionals, la detecció precoç i la coordinació entre institucions; regula el deure de comunicació, i introdueix mesures judicials específiques.
També els articles 181, 182 i següents del Codi Penal regulen les VSI i estableix que les activitats sexuals en les quals participa una persona menor de 16 anys són considerades delicte, de tipus agreujat, a excepció d’aquelles situacions en les quals l’autoria sigui una persona d’edat i grau de desenvolupament o maduresa proper a la menor.
| Diferències segons l’edat de la persona agredida | |
|---|---|
| Menys de 16 anys | La llei estableix l’edat mínima pel consentiment als 16 anys. Per tant, quan la persona que pateix la violència té menys de 16 anys, es considera sempre que no hi ha consentiment i es defineix com a delicte. |
| Entre 16 i 18 anys | En cas que hi hagi una relació d’edat i maduresa similar entre qui exerceix i qui pateix la violència, dependrà del jutge la responsabilitat penal, analitzant cada cas. Quan hi hagi una diferència d’edat, la llei protegeix la menor i prioritza el seu benestar. |
| Més de 18 anys | S’apliquen els criteris generals que estableix el Codi Penal. |
Per tant, perquè hi hagi consentiment, cal que es donin aquestes quatre condicions:
- Tenir 16 anys o més: és l’edat mínima per tal que un menor pugui consentir tenir relacions amb una persona major d’edat.
- Igualtat d’informació: les persones implicades han de tenir la mateixa informació sobre el que estan fent.
- Igualtat de consciència: han de tenir la capacitat d’entendre, més o menys de la mateixa manera, la informació de la qual disposen.
- Igualtat de llibertat per dir que sí o dir que no: la persona ha de sentir en tot moment que pot decidir què vol fer i què no.
Marc legal en l’associacionisme educatiu
Centrant-nos en el marc legal que s’aplica al lleure educatiu català, hem de tenir en compte la següent cronologia.
- 2013 – S’impulsa la creació de la figura de l’agent assessor de protecció sobre abusos sexuals.
- 2017 – Es publica el Protocol Marc d’Actuacions contra el Maltractament a Infants i Adolescents de Catalunya, on s’inclou per primer cop el món del lleure com a agent implicat en la detecció i la comunicació en casos de maltractaments i abusos sexuals i parla de la necessitat de crear una figura de delegat/a de protecció.
- 2020 – S’aprova per Acord de Govern GOV/60/2020 el Protocol de prevenció d’abusos sexuals i altres maltractaments en l’àmbit de l’educació en el lleure (d’ara endavant, Protocol de prevenció). En aquest es posa com a prioritat de primer ordre la necessitat de disposar de mecanismes que puguin garantir protecció als infants, adolescents i joves que participen en activitats emmarcades en l’educació en el lleure.
Amb el Protocol de prevenció s’aconsegueix disposar d’una eina que abordi de manera integral les VSI, incloent-hi la prevenció, la detecció i l’abordatge. Així, aquest document pretén dotar d’uns circuits d’intervenció en casos de maltractament i/o abusos sexuals per al món del lleure. A la vegada, es busca implementar una metodologia de treball que propiciï la reducció de riscos sobre possibles situacions de maltractaments o abusos sexuals i que fomenti unes relacions no ambigües i lliures de violència. Això s’aconsegueix atorgant importància a la prevenció, disminuint les situacions de risc i assegurant un codi de conducta que permeti que les relacions entre l’equip humà (monitors i monitores, caps, educadors i educadores, personal de suport, personal laboral, voluntaris i voluntàries) i els infants, adolescents i joves siguin sanes i enriquidores i que no comportin risc ni per a ells/ elles ni per a l’equip educatiu i laboral. És, doncs, una normativa que, si se segueix i es respecta, també empara i protegeix l’actuació de tot el personal que participa en les activitats impulsades des de l’educació en el lleure.
Per això, la detecció és també un aspecte important que l’associacionisme educatiu ha de tenir en compte. La quotidianitat amb els infants i adolescents permet a les caps i monitores poder escoltar i acompanyar les menors i estar pendents de les experiències que viuen. Les VSI no només poden donar-se durant els caus o esplais, sinó també altres entorns. Per tant, detectar aquestes situacions i generar espais segurs perquè les menors puguin revelar les situacions de violència que poden haver patit, és important. Pel que fa a l’abordatge, trobareu la informació sobre els circuits a seguir al següent apartat.
Obligacions i responsabilitats en el lleure educatiu
El primer que hem de tenir en compte és que les monitores o les caps teniu l’obligació social, ètica i legal d’actuar en els casos de maltractament que conegueu, segons la Llei orgànica 1/96 de protecció jurídica del menor i la Llei 14/10 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. En aquest sentit, si detecteu un cas de VSI cal que seguiu els diferents circuits de notificació (pàgines 22, 24 i 26 del document) en funció de si l’indici que un infant i/o adolescent està patint aquesta situació és en el seu entorn familiar i/o de confiança, o bé per part d’algun membre de l’entitat de lleure o dels col·laboradors puntuals.
Igualment, una bona aportació que es pot fer des del lleure és treballar la prevenció. És per això que us animem a consultar aquest recull de recursos per treballar amb infants, adolescents i joves els conceptes de consentiment i la consciència del propi cos.
Tres principis bàsics d’actuació
En qualsevol actuació davant d’un cas de VSI, cal tenir en compte 3 principis bàsics que han de guiar tota actuació:
- Mínima intervenció: un cop es relati la situació de violència, és important saber quin és el rol que cal agafar en l’actuació, sense fer més preguntes de les necessàries a l’infant ni voler intervenir més enllà de les nostres possibilitats com a monitores de lleure. Cal ser conscients que la revelació d’una situació de VSI per part d’un infant pot generar molt dolor i, per tant, no fer-li explicar més vegades de les estrictament necessàries.
- Discreció: no totes les persones de l’entitat han de tenir la informació detallada. Les delegades de protecció i la responsable de l’activitat són les úniques persones que han de conèixer la informació i són les responsables de fer-ne un bon ús.
- Transparència: fa referència a la necessitat de comunicar tota la informació a les famílies i a les persones afectades.
És important que l’actuació sigui tan ràpida com es pugui, ja que farà que la resolució sigui millor per la persona que ha patit la violència. Ara bé, actuar de pressa no ha d’anar en detriment de ser rigoroses i pensar bé els passos a seguir. Per fer una bona gestió, cal que identifiqueu i reconeixeu les emocions que es generen, les canalitzeu per tal que no impedeixin la gestió efectiva del cas i, també, que preserveu la salut emocional de les persones implicades. Per ampliar la informació, podeu consultar la guia de pautes de cura emocional de la Direcció General de Joventut.
També, quan un infant o adolescent ens comunica una agressió, se l’ha de creure i, en cap cas, culpabilitzar-lo. Hi ha certes preguntes que hem d’evitar fer-li, com ara “Quantes vegades ha passat?” o “Per què no ho havies dit abans?”. En canvi, sí que hem d’escoltar activament i agrair-li que ho hagi explicat. Tot seguit, caldrà que li expliqueu què fareu amb aquesta informació (activar el Protocol i comunicar-ho a la família).
Els circuits d’actuació del Protocol
En tots els casos, el primer que hem de fer és contactar a la persona responsable de l’activitat que comptarà amb el suport de la persona delegada de protecció en temes de maltractament i/o abusos sexuals, i serà l’encarregada de liderar i supervisar les accions a realitzar. Aquesta figura de persona delegada de protecció la crea aquest mateix protocol, i és d’obligat compliment per totes les entitats tenir com a mínim una persona amb aquest càrrec. A partir d’aquí, el circuit variarà en funció dels agents implicats en el cas de VSI.
| En cas que hi hagi indicis que la situació de violència s’està donant a l’entorn familiar o de confiança: |
|---|
|
| Si tenim indicis que la situació de violència s’està donant per part d’un altre infant o adolescent que participa en l’entitat de lleure: |
|---|
|
| Si hi ha indicis que la situació de violència s’està donant per part d’algun membre de l’equip educatiu o dels col·laboradors puntuals: |
|---|
|
La comunicació amb els responsables legals
És important donar la informació que teniu, evitant en tot moment fer servir paraules estigmatitzadores. També, cal que no us posicioneu sobre què ha passat, és a dir, que només informeu dels fets, ja que teniu l’obligació de comunicar qualsevol indici o revelació de VSI. Tot mostrant tolerància zero, cal que us poseu a disposició i doneu informació sobre el circuit i els recursos existents.
Com activo la gestió d’un cas a la meva federació?
Si la teva entitat forma part d’alguna federació de l’associacionisme educatiu, també caldrà que tingueu en compte com s’activa circuit intern que existeix en cas que detecteu un cas de VSI. Aquí teniu un resum dels passos que heu de seguir en cada una de les federacions:
| Federació | Circuit | Contactes i recursos |
|---|---|---|
| Acció Escolta | Cal contactar amb la tècnica de Bon Tracte. | Bon Tracte: bontracte@accioescolta.cat / 623394965 |
| Escoltes Catalans | Cal avisar a RASI (responsable d’ASI), que avisarà a seguiment d’equitat i a la delegada de protecció. | Fundació Escolta Josep Carol: prevencio@josepcarol.cat Protocol |
| Esplais Catalans (Esplac) | Cal avisar a Responsable d’ASI de l’esplai, que avisarà a la delegada de protecció. | Delegada de Protecció: asi@esplac.cat WhatsApp: 722672167 Fitxa de notificació Guia circuit intern |
| Federació Catalana de l’Esplai (Fundesplai) | Cal notificar-ho a la persona responsable de l’activitat i aquesta a la delegada de prevenció. | Delegades de protecció: 934747444 Protocol |
| Federació de Centres Juvenils Don Bosco | Cal notificar-ho a la persona responsable de l’entitat i, després, a la delegada de prevenció. | Delegades de protecció: sistemaproteccio@federaciodonbosco.com |
| Minyons Escoltes i Guies de Catalunya | Cal avisar a la demarcació o directament a la tècnica d’espai segur. | Espai Segur: espaisegur@escoltesiguies.cat |
| Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans (MCECC) | Cal contactar amb les persones delegades de protecció. | Delegades de protecció: bontracte.mcecc@peretarres.org Prevenció i bon tracte |
Altres recursos d’interès
- Recursos sobre prevenció de les violències sexuals infantils en el lleure (CRAJ + CJB)
- Protocol de prevenció dels abusos sexuals i altres maltractaments en l’àmbit de l’educació en el lleure (Generalitat de Catalunya i Fundació Vicki Bernadet)
- Prevenció del maltractament, apartat d’Abusos sexuals a joves i infants (Generalitat de Catalunya)
- Barnahus: unitat integrada d’atenció als infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals (Generalitat de Catalunya)
- Abordatge de l’ASI en el lleure. Pautes d’actuació i orientacions per tenir cura de les emocions (Generalitat de Catalunya)
- Abordatge de l’ASI en el lleure. La comunicació amb les famílies (Generalitat de Catalunya)
- Consells bàsics per crear espais segurs (Fundació Vicki Bernadet)
- Formació de Prevenció de l’Abús Sexual Infantil (Fundació Vicki Bernadet)
- Dossier per la prevenció dels abusos sexuals infantil (Escoltes Catalans)
- Documental “Infància en Risc” (3Cat)
Si teniu dubtes o necessiteu un cop de mà, poseu-vos en contacte amb nosaltres o demaneu-nos un assessorament gratuït escrivint a info@crajbcn.cat, trucant al 93 265 52 17 o per Telegram o WhatsApp. També us podem acompanyar en la gestió de violències sexuals contra la infància i l’adolescència (VSI).
