Participació interna a les entitats juvenils

Darrera actualització: 15 octubre 2015
Temps de lectura: 9 min.

Comparteix:

Cerca..
Filtra contingut
Tipus de contingut
Actualitat
Coneixement
Plantilles
Temàtiques

Introducció

El món de l’associacionisme juvenil, com a integrant d’una societat canviant com la nostra, es troba obligat a readaptar-se dia a dia. També la joventut, davant la multitud d’estímuls i possibilitats, és cada cop més variable i, probablement, adopta els seus compromisos de manera més volàtil. Per aquest motiu, una manera d’enfortir les entitats juvenils i de garantir-ne la continuïtat i la consecució dels objectius és treballar la participació, tant externa com interna.

Hi ha diferents maneres d’aplicar estratègies de participació, algunes més actives que d’altres, i les nostres actuacions i, sobretot, els resultats del nostre projecte dependran en bona mesura de l’enfocament que donem a la participació des de la nostra entitat. Cal tenir en compte que la participació no ha de ser mai una finalitat per si mateixa, sinó un mitjà per a enfortir l’entitat, vehicular-ne millor el treball i incidir en la qualitat dels seus projectes.

Val la pena remarcar que la participació requereix motivació personal i que comporta un cert grau de responsabilitat i compromís, cosa que la converteix en una opció estratègica i estructural inherent al funcionament democràtic de qualsevol projecte col·lectiu. Quan una persona es planteja participar en un projecte associatiu, està oferint el seu temps i esforç per a contribuir en una causa col·lectiva, però aquesta participació, tot i que aparentment pugui plantejar-se com una acció desinteressada, ha de satisfer certes expectatives individuals, ja siguin emocionals, socials, etc.

En el següent article es vol facilitar una eina útil per a ajudar en l’aprofundiment de la participació interna a les associacions, un suport que permeti a les associacions treballar les seves estructures de participació de manera que pugui aprofundir en la qualitat del seu treball i en la implicació de les persones membres.

Les 3 condicions per a la participació

Existeixen múltiples definicions sobre què és participar. A “Aprendre a participar” de la Fundació Bofill ho defineixen de la següent manera: «Participar és contribuir, col·laborar, implicar-se, expressar-se lliurement, aportar, prendre decisions, dialogar; en definitiva, convertir-se en protagonista actiu en les diferents esferes de la vida personal i contribuir activament en els afers de l’entorn. La participació, doncs, implica un procés permanent de donar i rebre que s’encamina cap a un objectiu comú» (pàg. 23). 

Per a participar s’han de donar tres condicions: voler, poder i saber.

El fet de voler recull la inquietud de la persona per a implicar-se. Sense aquesta premissa, poc farem: si la gent no vol participar, per molt que creem espais de participació, aquests estaran buits. A la vegada, però, això no pot ser l’excusa per no crear espais de participació, sinó que ha de ser una palanca que ens obligui a motivar la gent a participar.

De la mateixa manera, si no hi ha espais per a poder participar, la voluntat pot quedar frustrada. Per aquest motiu les entitats s’han de dotar de tots els espais possibles per a articular diferents formes de participació i totes elles han de sumar en la mateixa direcció. S’ha de poder opinar, decidir i executar, és a dir, tenir poder de participació i capacitat de decisió (perquè la participació sense capacitat de decisió sovint genera una paròdia de la democràcia).

Per últim, per a poder participar en igualtat, totes les membres de l’entitat han de saber, és a dir, han d’estar en igualtat de condicions pel que fa al coneixement de l’entitat i del seu entorn. En aquest sentit, val la pena esmerçar esforços a informar correctament la gent que participa d’un projecte com una manera de millorar la seva tasca.

 En definitiva, sense participació no hi ha democràcia, i com més participació hi hagi, més avançada serà la democràcia. Qualsevol projecte o entitat és el que és gràcies a les persones que la formen, i, per tant, són totes les persones que la constitueixen les que tenen dret a dir i a decidir quin rumb ha de prendre.

Escala de participació

Hi ha moltes maneres diferents de participar dins d’una entitat, des del soci o membre de base que participa esporàdicament, fins als equips de dirigents. En aquest sentit, podem distingir diferents nivells dins d’una escala de participació:

  • Participació esporàdica: persona que, espontàniament, participa del sopar de final de curs de l’entitat, que és consumidor de tallers i xerrades, etc.
  • Compromís puntual: persona que, a banda de participar esporàdicament, agafa un compromís concret en un determinat moment. Per exemple, elaborar el cartell d’un acte, fer un taller o una xerrada, etc.
  • Col·laboració habitual: persona amb un compromís regular en la base. Pensem en dinamitzadores habituals de tallers, xerrades, que gestionen determinats esdeveniments, etc.
  • Compromís constant: persona que forma part d’una comissió o equip sectorial i que participa activament a gairebé tots els nivells de l’associació.
  • Responsable associatiu: persona coordinadora d’equips, membre de junta directiva o similar, que té un compromís actiu i constant amb responsabilitats rellevants dins l’entitat.

 Cada entitat és un món, i, per tant, cada entitat tindrà una escala més o menys semblant a la que acabem d’exposar. Per exemple, hi ha entitats, com agrupaments escoltes, esplais o casals de joves, en què, sovint, la diferència entre l’associat (el cap, monitor, director o cap d’agrupament) i el beneficiat (infants i joves, pares i mares) és molt marcada. En aquest sentit, és important entendre que tots els agents que participen en una entitat han de tenir el seu espai de participació i que és important cuidar-lo. Serà interessant dotar l’entitat d’aquests espais i potenciar-los: un infant, adolescent o jove, un pare o una mare, tenen molt a dir en la manera com avança l’entitat on participen.

Moments de participació

En el desenvolupament de qualsevol projecte, es poden definir diverses etapes, en les quals s’ha de poder participar amb les condicions que abans hem esmentat. Tot projecte té una metodologia o, si es vol, una pedagogia, a través de la qual pretén aconseguir els seus objectius. Les fases d’aquesta pedagogia es poden definir de moltes maneres, per exemple amb la pedagogia del projecte:

  • Pluja d’idees: Tot projecte de transformació social ha de partir d’una anàlisi de la realitat sobre la qual es vol incidir. Una associació ha d’estar constantment pendent dels canvis del seu entorn, i qui millor els pot detectar són les persones membres. És important que en aquest procés de detecció de necessitats i anàlisi de la realitat es pugui comptar amb la visió de tots els integrants de l’entitat. És clar que no tothom podrà sempre participar-hi en igualtat, per això és important buscar estratègies, per exemple informàtiques, que facilitin que tothom hi pugui dir la seva.
  • Elecció: Un cop feta l’anàlisi de la realitat, es defineixen uns objectius que cal assolir. També aquest ha de ser un treball col·lectiu, no només amb l’aprovació d’unes línies en una assemblea, sinó en la seva definició.
  • Planificació: En la planificació es decideix de quina manera es buscarà assolir els objectius prèviament definits. S’ha d’escollir una metodologia, fer uns pressupostos, marcar un calendari, etc. Aquesta tasca, de vegades pot anar a proposta d’una o diverses comissions que tinguin una visió àmplia de l’entitat i puguin fer una proposta acurada, però ha de ser coneguda per tothom.
  • Realització: Realització d’allò planificat. Sovint s’ha considerat que l’execució és el moment en què realment es participa, però en realitat només és una de les etapes del projecte. Aquí cadascú posarà el seu granet de sorra segons quin sigui el seu compromís.
  • Avaluació: La valoració només es podrà fer si abans ens hem plantejat uns objectius i hem definit uns indicadors que serveixin per a mesurar el seu grau d’assoliment. Com per exemple valorar quanta gent ha participat i contrastar-ho amb el número que esperàvem; quina gent ha participat, fent especial atenció al gènere, l’edat i el rang associatiu de les persones; de quina manera han participat o quin grau de satisfacció han obtingut les persones que s’hi han implicat. És imprescindible valorar per a poder seguir tirant endavant l’entitat. Com sovint es diu, «per a saber cap a on anem, hem de saber d’on venim».
  • Celebració: És important que, en finalitzar un projecte (o un curs anual), hi hagi un espai distès i informal de valoració i recolliment del grup per a celebrar els èxits assolits (fins i tot quan els èxits són pobres). Aquests espais ens ajuden a enfortir la cohesió de l’entitat i a enfocar el futur amb noves energies.

Eines clau per a la participació

Equip Coordinador, Directiu o Junta General

A totes les entitats, tant per estatuts i legalitat com per funcionalitat interna, hi ha unes figures directives (president, secretari i tresorer) que han d’existir. Ara bé, més enllà dels referents legals, podem crear equips de dirigents o coordinadors més amplis que enllacin amb tots els òrgans de l’entitat. És a dir, equips que més que dirigir, coordinin. En un moment de canvis socials i de demandes de més participació és important que les decisions importants no quedin només en mans d’uns pocs. Ha de ser, doncs, un equip que treballi en xarxa i en contacte amb tots els agents interrelacionats amb l’entitat. Això, és clar, dependrà de la grandària de l’entitat, però en essència és important que les grans decisions i el dia a dia de l’entitat no recaiguin en unes poques persones.

Sovint ens trobem entitats amb uns equips dirigents que, bé per acumulació d’experiències, bé per temps en el càrrec, acumulen informació i prenen decisions descuidant la comunicació amb la resta d’agents de l’entitat. Per al desenvolupament qualitatiu de les activitats de l’entitat és important que trobem eines per a evitar-ho.

Si hi afegim que les entitats juvenils són mòbils per definició i que el relleu generacional (o la seva manca) dificulta la seva pròpia supervivència, veiem que és cabdal treballar per a un relleu continuat, tant pel que fa al nombre de persones implicades en general, com pel que fa als càrrecs de responsables associatius. La democràcia interna té molt a veure amb aquests relleus. Com més normalitzats, més democràtica, participativa i transparent serà l’entitat. 

Reglament intern i codi ètic

Val la pena reglamentar els procediments, òrgans i canals de participació per garantir l’aplicació d’uns mecanismes normatius que facilitin la participació interna. Es tracta d’establir un sistema de garanties, però també ha de ser un recurs a l’hora de treballar. Totes les normes, drets i deures, començant pels estatuts, han de ser conegudes per totes les membres de l’entitat. Per saber-ne més sobre el Reglament de Règim Intern, consulteu l’article ‘El Reglament de Règim Intern’ (CRAJ).

El reglament també inclou el funcionament de l’assemblea i algunes reunions importants que tenen una periodicitat fixa any rere any o mes a mes. Aquests espais han de ser útils i participatius. Fins i tot una assemblea de més de dues-centes persones pot ser participativa. La manera com seuen les assembleistes (per exemple en semicercle i amb la mesa al mateix nivell), la manera com es pot participar (micròfons mòbils des del seient, que en determinat moment hi pugui haver treball en petits grups…), els temes a debatre (que no sempre sigui l’aprovació d’una memòria o un pressupost que sovint moltes persones no acaben d’entendre), els tempos d’introducció de punts i el marge d’informació als socis, etc., poden ajudar a millorar qualitativament la participació.

Comissió d’acollida

A participar se n’aprèn participant; ningú neix après. És important que garantim el dret de totes les persones a participar en igualtat, i això passa per accelerar el seu procés d’aprenentatge. Una manera de fer-ho és designant un responsable o una comissió que ajudi les persones nouvingudes a conèixer els processos interns de participació. Val la pena fer formació expressa per a aquestes persones, com també pot ser interessant editar material (organigrama, història de l’associació, persones responsables…). Per saber més sobre com acompanyar a les persones a l’entrada a l’entitat, llegiu: Acollida de les noves membres a l’entitat

Comunicació

Com hem dit, les associacions es doten d’uns canals de comunicació i d’uns òrgans de presa de decisions. En definitiva, d’uns mecanismes formals (assemblees, reunions, memòries, butlletins, trameses…) i d’altres de més informals (xats, xerrades al bar, els passadissos,…). Sovint, els problemes venen quan hi ha una disfunció entre aquests canals. Per aquest motiu, és molt important que els uns no substitueixin els altres i potenciar-los tots dos de manera explícita.

Treball per comissions

Una manera òptima d’organitzar la participació és la creació de comissions de treball que s’encarreguin d’aspectes específics d’un projecte més global. Així doncs, es pot fer una subdivisió de tasques en funció dels interessos, coneixements, afinitats personals o capacitats de cada una de les persones participants. L’existència de comissions de treball és un element clau que afavoreix la implicació activa en els diversos projectes i activitats de l’associació. És important que les comissions gaudeixin d’una certa independència per a treballar activament en allò que els correspon, però també és igualment important que hi hagi un seguiment per part de totes les membres de l’entitat per tal que estiguin al dia de la feina que es duu a terme com a exercici de transparència. Una comissió és un espai de treball, no de decisió.

Visió de l’entitat

Una entitat que vulgui ser participativa ho serà també en el seu entorn: teixir xarxa als barris, associar-se en plataformes juvenils, participar en festes populars, etc., és una forma de posar això en pràctica.  Però que s’hagi de participar en l’entorn no significa que n’haguem de dependre. En aquest sentit, les entitats han d’autogestionar el seu espai de treball i d’implicació social en base als seus objectius. Autogestionar-se és, al cap i a la fi, una de les formes més integrals de participació.

Els perills de la participació

  • La participació com una finalitat: La participació no pot ser una finalitat per ella mateixa, sinó un mitjà per a assolir un objectiu. És una manera de fer les coses. Es participa per a aconseguir alguna repercussió positiva, ja sigui a nivell personal o de manera col·lectiva. Hem de descartar el concepte de la participació gratuïta, “perquè sí”, ja que si no identifiquem bé l’objectiu, serà complicat mantenir la motivació en la participació dins d’un projecte de llarga durada.
  • Hiperparticipació: El temps de les persones és limitat; si ens obsessionem amb la participació, caurem en l’error d’impedir precisament allò que busquem. Optimitzem els recursos, dosifiquem el número de reunions i la seva durada, distribuïm bé les tasques a realitzar i donem confiança a qui les executarà. En aquest sentit, és important que les persones amb capacitat i interès en participar no quedin ofegades amb un excés de tasques i responsabilitats, ja que estaríem fent minvar la seva eficàcia, la seva motivació i també la possibilitat de participació de terceres persones.
  • Quan la participació ho és tot: Un error que sovint es comet és valorar un projecte únicament en funció de la gent que hi ha participat en comptes de valorar-lo en funció de l’acompliment del conjunt dels objectius que es marcaven. Si els objectius s’han acomplert, encara que hi hagin participat menys persones de les que esperàvem, no vol dir que s’hagi fracassat.
  • La tirania de les persones participants: Si la participació implica capacitat de decisió, es pot acabar donant el poder de decisió a una minoria amb més capacitat de participació (temps, recursos, experiència…). Cal garantir que les decisions es prenen en favor del projecte i que s’evita la capitalització del tot per una part.

Altres enllaços d’interès

Si teniu dubtes o necessiteu un cop de mà, poseu-vos en contacte amb nosaltres o demaneu-nos un assessorament gratuït escrivint a info@crajbcn.cat, trucant al 93 265 52 17 o per Telegram o WhatsApp.

 

T'ha estat útil aquesta informació?

    POLÍTICA DE PRIVACITAT. De conformitat amb el que estableix el Reglament (UE) 2016/679, de 27 d’abril (GDPR), i la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre (LOPDGDD), t'informem de:

    El responsable de les dades facilitades lliurement és el Consell de la Joventut de Barcelona (NIF V08825804), amb seu a l’Espai Jove La Fontana, carrer Gran de Gràcia, 190-192, Barcelona, telèfon 93 265 4736 i correu electrònic cjb@cjb.cat. En nom de l'organització tractem la informació que ens facilites amb la finalitat d'oferir el servei sol·licitat. D’acord amb els convenis de gestió cívica dels diferents serveis entre el Consell de la Joventut de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, aquests drets podran ser cedits total o parcialment a l’Ajuntament de Barcelona, amb el mateix objectiu d’activitat que regula el conveni de gestió. Les dades proporcionades es conservaran mentre es mantingui la relació o durant els anys necessaris per complir amb les obligacions legals. Les dades no se cediran a tercers excepte en els casos en què hi hagi una obligació legal.

    Així mateix, t’informem que pots exercir els drets d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les teves dades i els de limitació i oposició al seu tractament tot adreçant-te a carrer Gran de Gràcia, 190-192, 08012, Barcelona (Barcelona), escrivint al correu dades@cjb.cat o reclamant a aepd.es.

    Accepto la Política de privacitat.