En les associacions i col·lectius juvenils que coordinen i gestionen espais de relació amb poques o moltes persones, és imprescindible una conscienciació i uns coneixements en mesures preventives, primers auxilis i qüestions sanitàries bàsiques.

Mesures preventives

Les mesures preventives són el conjunt d’activitats adoptades o previstes per part de l’organització de l’activitat, per tal d’evitar o disminuir els riscos derivats d’aquesta.

És important prendre accions preventives per evitar accidents, treballar perquè totes les persones participants i promotores entenguin i visquin la cultura preventiva en les activitats de l’associació. El concepte de cultura preventiva s’utilitza en el context de la seguretat i la salut i es refereix a un conjunt d’usos, costums i coneixements destinats a prevenir els accidents.

Els coneixements i la prevenció cal que es tinguin en compte tant en el funcionament ordinari de l’entitat (reunions, assemblees, trobades, àpats conjunts, etc) com en l’organització d’activitats extraordinàries (espectacles musicals, activitats realitzades dins del marc d’una festa major, commemoració de dates assenyalades, activitats esportives o que comportin un itinerari, rutes o campaments, etc).

Tant en activitats ordinàries com extraordinàries, caldrà seguir les següents recomanacions, i adaptar-les o ampliar-les segons les circumstàncies:

Revisió del material i documentació necessària

• Farmaciola: s’ha de disposar d’una farmaciola que permeti a les organitzadores actuar en cas de petits accidents o petits trastorns. Podeu consultar que hauria de contenir en el següent enllaç.
• Fitxa de salut: document on queda recollida tota la informació en relació a les dades mèdiques i sanitàries que poden servir en cas d’accident. Per conèixer l’estat de salut de les persones, com malalties, al·lèrgies i intoleràncies.
• Telèfons de contacte de les persones assistents a l’activitat: per a poder avisar en cas d’accident o impediment.
• Documentació acreditativa de la contractació de les cobertures d’assegurances.
• Permís d’assistència bàsica en cas d’accident: document que habilita a les persones organitzadores de l’activitat en la presa de decisions sanitàries en cas d’accident o urgència mèdica. Pot recollir-se en una autorització.
• Conèixer el pla d’emergència contra incendis i d’evacuació de l’espai on es faci l’activitat.

L’autoprotecció

És el conjunt d’accions que fa un mateix i la resta dels presents, analitzant i anticipant-se al que pugui passar, planificant la prevenció i duent a terme l’esdeveniment de la manera més segura i protegida possible. Considerarem que una activitat és segura quan després d’analitzar detalladament tots els factors que hi intervenen, s’han posat tots els recursos i esforços per a garantir la integritat física, psicològica i moral de totes les persones usuàries, encara que aquesta mai es pot garantir completament.

Per materialitzar aquesta atenció a la seguretat de l’activitat, pot crear-se un protocol, amb els principals aspectes que cal tenir presents en un esdeveniment en matèria de seguretat i autoprotecció de participants, públic i personal tècnic de l’organització. Pot ser un document proposat per la Junta Directiva de l’entitat i revisat per professionals especialistes en seguretat.

En cas d’accident, com actuar? Primers auxilis

Els primers auxilis són l’atenció més immediata i provisional que es dona a una persona accidentada o malalta abans d’ésser atesa en un centre sanitari o per professionals experts dels equips d’emergències, a fi i efecte que les lesions que ha patit no s’agreugin.

Davant d’una situació d’emergència de qualsevol tipus sempre cal seguir tres passos, sense alterar-ne l’ordre:

Protegir

Protegir-se, protegir la víctima i protegir l’entorn en el lloc on s’ha produït l’accident.

1. Mantenir la calma: No perdre els nervis és bàsic per poder actuar de forma correcta i evitar actuar de forma poc pertinent a causa de la precipitació.
2. Evitar aglomeracions: No s’ha de permetre que l’accident es converteixi en un espectacle. Evitar la presència de persones innecessàries facilita l’actuació de la persona que aplica els primers auxilis.
3. Saber imposar-se: Cal que algú es faci càrrec de la situació i organitzi els recursos disponibles.
4. No mobilitzar: Com a norma bàsica i elemental, no s’ha de moure ningú que hagi patit un accident, per evitar empitjorar les lesions que ja té la víctima. No obstant això, hi ha situacions en què es fa necessària la mobilització:

• • Quan existeix un risc elevat de produir-se un segon accident consegüent.
  • Quan les condicions ambientals ho requereixen.
  • Quan cal realitzar la reanimació cardiopulmonar i es té la capacitació per fer-ho.
  • Quan hi ha incendi o risc d’incendi del vehicle.
  • Quan el ferit corre el risc de ser atropellat.

5. Tranquil·litzar la persona ferida: Les persones que han patit un accident habitualment estan espantades, desconeixen les lesions que han patit i necessiten algú en qui confiar durant aquests moments d’angoixa. La persona que aplica els primers auxilis té la funció d’oferir confiança i millorar l’estat anímic de la víctima.
6. Protegir la persona ferida del fred: Quan l’organisme humà rep una agressió s’activen els mecanismes d’autodefensa i per això disminueix la temperatura interna del cos, que es refreda ràpidament. 

Alertar

Alertar els serveis d’emergències mitjançant una trucada telefònica al 112. S’ha de dir exactament el lloc de l’accident i el personal d’auxili a través de la trucada demanarà l’estat de la persona accidentada, signes i simptomatologies que pateix la víctima. Així doncs, s’ha de fer una primera avaluació de la persona accidentada reconeixent els següents signes vitals:

• Parlar‐li per veure si està conscient.
• Comprovar si respira.
• Prendre‐li el pols (millor a l’artèria caròtida que és la que està al costat del coll), si sembla que el cor batega. 

Podem fer una segona exploració:

• Neurològica (si està conscient): formulant-li les següents preguntes: què ha passat?, tens alguna malaltia?, última ingesta?, prens medicaments?, tens al·lèrgies?
• Física (sense treure la roba): veure simetria en el cos, veure si sagna, entre altres.

Socórrer

Socórrer les víctimes accidentades o malaltes:

• Si està inconscient no abandonar i vigilar que per exemple no vomiti.
• Si no respira obrir les vies respiratòries o practicar maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP).

Situacions sanitàries habituals

Seguidament us deixem un enllaç on es presenten una sèrie de lesions i accidents que poden ocórrer durant les activitats organitzades per l’associació i que per tant, les persones organitzadores hauran de saber com actuar seguint les indicacions següents mentre s’espera el personal sanitari. Aquestes són: 

• Atac d’epilèpsia
• Cop de calor
• Cremades
• Lipotímia o desmai
• Intoxicacions
• Picades i mossegades
• Traumatismes
• Hemorràgies
• Ennuegaments

Telèfons i adreces d’interès

És convenient disposar d’una llista breu de telèfons útils, incloent-hi els següents:

• Emergències (24h) – 112: número de referència per resoldre situacions d’emergència que requereixen intervenció immediata de bombers, policies i professionals sanitaris.

• CatSalut Respon (24h) – 061: número més orientat a resoldre dubtes, consultes o problemes de salut que no siguin una emergència, o d’adreçar la persona al centre sanitari més adient en cas que la seva situació no requereixi atenció immediata.

• Centre d’Informació Toxicològica de Barcelona – 93 317 40 61

Si teniu dubtes o necessiteu un cop de mà, poseu-vos en contacte amb nosaltres o demaneu-nos un assessorament gratuït escrivint a info@crajbcn.cat, trucant al 93 265 52 17 o per Telegram o WhatsApp.