Prevenció i gestió de conflictes a les entitats

Darrera actualització: 15 juliol 2020
Temps de lectura: 6 min.

Comparteix:

Cerca..
Filtra contingut
Tipus de contingut
Actualitat
Coneixement
Plantilles
Temàtiques

Algunes consideracions per gestionar els conflictes

Tenim un conflicte amb el conflicte

En general, ens fa por abordar els conflictes. Se’ns activen diverses emocions quan n’identifiquem un (por a fer-nos mal, a patir, a que s’acabi la relació…) i sovint connectem amb una sensació de perill que ens duu a adoptar actituds com l’evitació, la negació o l’atac.

I és que tenim pocs referents d’una gestió satisfactòria del conflicte i la majoria són males experiències acompanyades de dolor i violència. Aquesta visió negativa del conflicte ens dificulta a l’hora d’abordar-lo.

Els conflictes, però, són inevitables, formen part de qualsevol relació humana i de les nostres entitats. Són una mostra de la diversitat i, per tant, que existeixin és símptoma de democràcia de l’espai. Prendre consciència de quina història i relació tenim amb els conflictes i adoptar una actitud oberta i de curiositat cap a aquests, ja sigui com a persones o com a grup, és el primer pas perquè esdevinguin una oportunitat de creixement i no només de perill.

En la manera en com vivim el conflicte entren en joc múltiples factors com la psicologia individual de cada una (on hi ha incloses la tendència de caràcter i la història personal), la cultura d’un context en concret (creences que hi ha al voltant del conflicte en un grup específic) així com la cultura macrosocial on s’emmarquen.

Així doncs, quan som davant d’un conflicte hem de ser conscients de tot allò que s’entrellaça i tenir molt respecte pels ritmes i límits de les persones, ja que estem fent quelcom que trenca amb el que estem acostumades, estem transformant patrons històrics.

El conflicte: rols i fases

Des del Treball de Processos, el conflicte s’entén com una tensió, un xoc entre dues posicions o rols (maneres de pensar, fer, necessitats, desitjos…) que tenen dificultats per coexistir. Ara bé, totes dues tendències són importants i  és necessari que s’expressin.

Aquesta tensió pot ser entre dues parts d’una mateixa persona, entre dues persones, entre una persona i un grup, entre dos grups…  A vegades, quan hi ha conflictes entre persones d’un mateix grup, no els abordem col·lectivament pensant que són temes personals. Ara bé, hem de ser conscients que aquests conflictes tenen un impacte en la globalitat del grup i per això és necessari gestionar-los de manera col·lectiva fent partícips totes les posicions.

Un segon pas per abordar els conflictes satisfactòriament és adoptar una actitud oberta amb totes les parts, donar un espai a totes les veus per expressar-se. Veure el conflicte entre dos rols i no entre dues persones ens pot ajudar a no enquistar-lo en les persones que el representen i a trencar amb la idea de guanyar i perdre.

D’aquesta manera, fem recaure la tensió-conflicte en determinades posicions o rols (que fins i tot en alguns moments l’hem pogut representar nosaltres) i és més fàcil adoptar una actitud més oberta envers la situació.

D’altra banda, acostumem a veure el conflicte de manera lineal, amb un principi i un final, buscant un culpable i enfocant-nos en el resultat, fet que ens dificulta la seva gestió. Una altra manera de veure’l és com un procés on les persones passen per diverses fases on l’important és tot el camí i el que n’aprenemAquestes fases no són  lineals i no hi ha un temps concret per cada una d’elles (poden passar en cinc minuts o en anys).

Per conèixer quines són aquestes fases, cliqueu en aquest recurs de Fil a l’Agullales fases del conflicte.  I si us interessa aprofundir-ne, podeu consultar el llibre Conflict: Phases, Forums, And Solutions (2017) d’Arnold Mindell.

A l’hora de gestionar conflictes és important identificar en quina fase es troba cada persona i el grup, ja que cada fase requereix unes accions d’actuació o altres i ens permetrà saber quins són els passos a seguir. És important donar la benvinguda a totes les fases (per exemple, potser ens costa estar a la fase 2 i ens forcem a estar a la 3 quan encara no hem pogut expressar la nostra veu fins al final)  i, a la vegada, no forçar a ningú a canviar de fase.

D’on sorgeixen les principals tensions dins de les organitzacions?

  • Visió del projecte: es tracta de conflictes on hi ha diferents punts de vista al voltant de la missió, la visió, els valors i l’estratègia de l’entitat, el grau de compromís i implicació de cada membre, entre altres. Que la visió col·lectiva sigui clara i compartida entre totes les persones i que vagi en consonància amb la personal de cada una, ens pot ajudar a prevenir tensions futures.
  • Governança i organització interna: sorgeixen quan l’estructura de funcionament, els rols i tasques o el sistema de presa de decisions no són clars ni compartits entre totes les membres o bé quan la informació no es comparteix suficientment. Posar el focus en clarificar i compartir tots aquests aspectes pot ser una opció per tal de prevenir tensions en el col·lectiu.
  • Dinàmiques de grup: molts dels conflictes escalen perquè hi ha una inconsciència i abús de poder. Atendre aquestes dinàmiques de poder i prendre’n consciència per fer-ne un bon ús ens pot ajudar en una gestió satisfactòria dels conflictes. Si voleu aprofundir en el poder a les entitats, podeu llegir el següent article: Les dinàmiques de poder dins les entitats.
  • Manca espais i mecanismes per la gestió de diversitat i els conflictes: quan no hem donat espai a l’expressió de la diversitat del grup, quan hem tingut conflictes en el passat que no s’han abordat i s’han anat acumulant, o bé, no hi ha hagut espais per expressar els malestars i tensions, tot això pot ser que generi un ambient de tensió latent en el col·lectiu.

Eines i recursos per prevenir i abordar els conflictes

Així doncs, els conflictes formen part de qualsevol relació humana i de les nostres entitats. Són una mostra de la diversitat i, per tant, que existeixin són símptoma de democràcia de l’espai. Ara bé, sovint ens manquen eines i recursos per poder abordar-los. A continuació us en compartim alguns per facilitar-ne la gestió:

Realitzar una autodiagnosi

Una possibilitat per prevenir l’escalada d’un conflicte és identificar amb què es relaciona la tensió en el nostre col·lectiu: visió del projecte, governança i organització interna, dinàmiques grupals i/o manca d’espais per gestionar la diversitat i els conflictes.

A la web del CRAJ trobareu diversos formularis d’autodiagnosi per entitats que us poden ajudar a identificar d’on provenen les tensions i quins aspectes és necessari atendre internament. Es tracta d’unes autodiagnosis que us permetran conèixer l’estat de la vostra entitat al voltant de les següents temàtiques:

Crear espais específics de cures

També podem crear espais concrets per:

  • Compartir com estem i ens sentim
  • Expressar les tensions i malestars detectades al grup
  • Apreciar-nos: posar en valor el paper de les integrants del grup
  • Revisar si totes estem alineades amb el sentit d’allò que estem fent com entitat  i, en cas que no, reconnectar-hi.

La regularitat i el format d’aquests espais dependrà de cada entitat, però és recomanable que es dediquin moments explícits per treballar-ho i no deixar-ho tot a l’àmbit de la informalitat i l’espontaneïtat. Aquests espais ens permeten prevenir l’escalada dels conflictes així com abordar-los.

Gestionar el conflicte com si fossin rols

Una manera de gestionar els conflictes pot ser identificar els diferents rols/posicions que hi ha, representar-los entre totes i facilitar-ne el diàleg. Això ens permetrà no personalitzar-ho en les persones concretes i que totes les membres del grup hi participin. També és interessant que les persones es situïn en els diferents rols i ho mirin i s’expressin des d’aquestes posicions, ja que ajudarà a desescalar el conflicte i no enquistar-lo.

La Comunicació NoViolenta

La Comunicació NoViolenta es tracta d’una eina que ens pot facilitar la gestió de la comunicació i les emocions. Ens permet identificar els nostres sentiments i necessitats, ens facilita compartir-los amb la resta del grup i cercar estratègies i punts en comú amb la resta. A la nostra CRAJA d’eines podreu trobar aquest kit de Comunicació NoViolenta!

Crear una comissió específica

De la mateixa manera que hi ha comissions de treball sobre diverses temàtiques a l’entitat, és recomanable que hi hagi unes persones concretes que liderin la gestió de la diversitat i els conflictes dins del col·lectiu.  És interessant que es formin específicament per tal de poder-vos gestionar progressivament vosaltres mateixes els conflictes. Algunes entitats tenen la comissió de cures, altres la comissió de convivència o bé, la de salut. Feu-vos-la vostra!

Buscar facilitació externa

A vegades ens pot ser necessari el suport d’una facilitadora externa en gestió de conflictes, ja sigui perquè el conflicte està molt escalat i hi ha molta tensió i malestar, com perquè no us sentiu amb les eines necessàries per abordar-los vosaltres mateixes. Identificar quan calgui aquest suport extern ens evitarà acumular més malestar i tensió.  Si esteu buscant facilitadores externes, des del CRAJ podem facilitar-vos la recerca i proporcionar-vos-en algunes!

Assumir un compromís de treball personal

No tot queda en la dimensió col·lectiva quan gestionem els conflictes, sinó que també és responsabilitat de cadascuna fer un treball individual per tal de conèixer-se més i revisar actituds i creences pròpies.

Cicle de resolució de conflictes

Quan identifiquem un conflicte podem tenir en compte el següent recurs on s’exposen les diferents fases del cicle de resolució de conflictes. Per cada una, es recullen unes pautes i consells que ens poden servir com a guia a l’hora de gestionar-los.

 

Altres recursos d’interès

Aquest article ha estat redactat a partir dels continguts tractats a la formació “Donem-li la volta al conflicte: l’abordem?”  impartit per La Lluerna (lalluerna@lalluerna.cat) i dels següents documents:

Si esteu interessades en  realitzar una càpsula formativa a mida sobre la temàtica amb la vostra entitat, podeu contactar-nos a través del correu electrònic acompanyaments@crajbcn.cat, el telèfon 93 265 52 17 o per Telegram Whatsapp al 652 87 81 22. 

T'ha estat útil aquesta informació?

    POLÍTICA DE PRIVACITAT. De conformitat amb el que estableix el Reglament (UE) 2016/679, de 27 d’abril (GDPR), i la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre (LOPDGDD), t'informem de:

    El responsable de les dades facilitades lliurement és el Consell de la Joventut de Barcelona (NIF V08825804), amb seu a l’Espai Jove La Fontana, carrer Gran de Gràcia, 190-192, Barcelona, telèfon 93 265 4736 i correu electrònic cjb@cjb.cat. En nom de l'organització tractem la informació que ens facilites amb la finalitat d'oferir el servei sol·licitat. D’acord amb els convenis de gestió cívica dels diferents serveis entre el Consell de la Joventut de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, aquests drets podran ser cedits total o parcialment a l’Ajuntament de Barcelona, amb el mateix objectiu d’activitat que regula el conveni de gestió. Les dades proporcionades es conservaran mentre es mantingui la relació o durant els anys necessaris per complir amb les obligacions legals. Les dades no se cediran a tercers excepte en els casos en què hi hagi una obligació legal.

    Així mateix, t’informem que pots exercir els drets d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les teves dades i els de limitació i oposició al seu tractament tot adreçant-te a carrer Gran de Gràcia, 190-192, 08012, Barcelona (Barcelona), escrivint al correu dades@cjb.cat o reclamant a aepd.es.

    Accepto la Política de privacitat.