Aquest article forma part d’una sèrie d’articles sobre creació d’entitats. Consulta la resta d’articles a ‘Creació d’una associació: tot el que cal saber‘ (CRAJ).

La Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, és la normativa que regula les associacions. Defineix associació de la següent manera: “entitat sense ànim de lucre, constituïda voluntàriament per tres o més persones per a complir una finalitat d’interès general o particular, per mitjà de la posada en comú de recursos personals o patrimonials amb caràcter temporal o indefinit”.

D’aquí es desprèn, doncs:

• El mínim de persones per constituir una associació ha de ser 3.
• La unió és de manera lliure i voluntària.
• Es persegueixen conjuntament uns objectius i es volen dur a terme activitats en comú.
• Aquests objectius i/o activitats comunes poden perseguir un interès general (benefici per tota la societat) o un interès particular (quelcom concret que només interessi aquestes persones). Això diferencia les associacions de les fundacions, ja que aquestes últimes només poden perseguir l’interès general, s’han de dedicar a quelcom que beneficiï al conjunt de la societat.

Característiques de les associacions

– Han de funcionar democràticament: Les decisions sobre l’associació les ha de prendre l’Assemblea General, que és l’òrgan sobirà format per totes les persones associades. La Junta Directiva o òrgan de govern, és qui representa i administra l’associació d’acord amb la llei, els Estatuts i els acords adoptats per l’Assemblea General.

– Són sense ànim de lucre: No es poden repartir els beneficis que obtingui l’associació entre les persones associades (això és el que faria una empresa de tipus societat limitada, per exemple). Els beneficis d’una associació s’han de destinar a la consecució dels objectius o activitats pròpies de l’associació. Cal tenir en compte, però, que les associacions sí que poden:

• Tenir beneficis econòmics i reinvertir-los en l’associació.
• Tenir persones contractades o contractar serveis (podem contractar una empresa perquè ens faci les samarretes o perquè ens imprimeixi cartells, per exemple). Pot treballar fins a un 50% de la Junta Directiva per dur a terme tasques que no siguin inherents als càrrecs d’aquesta.
• Fer activitats econòmiques amb beneficis (podem organitzar un concert i que l’associació guanyi diners a la barra per poder-los destinar a altres activitats).
• Demanar subvencions.

– Són independents: Les decisions preses a l’Assemblea General depenen única i exclusivament de les persones associades. L’existència de l’associació depèn únicament del que decideixin les sòcies sense dependre de cap altre organisme o institució. Si bé, les decisions preses no han de ser contràries a la llei i als propis estatuts!

Normatives específiques

Cal tenir en compte que també existeixen normatives més específiques d’alguns tipus d’associacions, alguns exemples:

• Entitats juvenils: Llei 33/2010, de l’1 d’octubre, de polítiques de joventut; ORDRE BSF/12/2014, de 23 de gener, del Cens d’entitats juvenils.
• Associacions esportives: Llei de l’esport de Catalunya, aprovada pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol i desenvolupada pel Decret 55/2012, de 29 de maig, pel qual es modifica el Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya.
• Associacions d’alumnes: Decret 197/1987, de 19 de maig, pel qual es regulen les associacions d’alumnes.
• Entitats religioses: Llei de Llibertat religiosa, la Llei Orgànica 7/1980, de 5 de juliol.
• Entitats d’educació en el lleure: Decret 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys.

Si voleu saber-ne més, podeu llegir l’article ‘Què entén el CJB per associacionisme juvenil?‘. I si teniu dubtes o necessiteu un cop de mà, poseu-vos en contacte amb nosaltres o demaneu-nos un assessorament gratuït escrivint a info@crajbcn.cat, trucant al 93 265 52 17 o per Telegram o WhatsApp.