Proposem aquest espai en forma de procés on un grup d’homes, de nois, o de pares, ens endinsarem conjuntament a fer una revisió vivencial de la nostra experiència de ser homes. Una invitació a “conspirar” la masculinitat. Literalment, a respirar junts.

Respirar junts les ferides que carreguem,
les seves creences subjacents,
la nostra vulnerabilitat,
les pors que ens envaeixen,
els bloquejos enquistats als nostres cossos,
les incerteses que ens visiten…
Així com la nostra força,
el nostre suport,
l’entrega cada vegada més gran,
el compromís amb conquerir els nostres cors.

Potser el que ens fa mal sigui fruit de tants mandats patriarcals de l’home totpoderós que ens ha empès a anar més enllà dels nostres límits, a no escoltar-nos i a no veure l’altre o l’altra. O potser té a veure amb no haver trobat referents masculins o espais amb altres homes amb els quals poder transitar certes emocions, estats de consciència o experiències significatives en el nostre procés de desenvolupament com a homes.

Què vol dir ser home avui? És difícil i fins i tot contraproduent donar una simple i única resposta. No obstant això, estem segurs que, a molts de nosaltres, ens ajuda a indagar al costat d’iguals des del permís, l’entrega i la calor que ens podem donar al caminar.